Crisi sistèmica

Un relat de: Fidel
Rovellat irredemptista de causes perdudes,
t’has anat quedant sol. Els teus amics s’han esvaït,
han cercat el sol que els il•lumina el rostre
entre una pila de béns exhauribles de consum.
Enclastat per la boirosa senda, acomiadat, aturat
com tronc gruixut i sol, atrinxerat entre esbarzers
en un bosc sense branques verdes. Una mà invisible
executa la descàrrega del sistema unitari :
hi aboca deixalla, aiguardent putrefacte, incertesa...
Emmetzinat de resina que davalla com plor callat,
foragitat de vincles talment isolats cassettes amuntegats,
ànima sobrant, resinat del mercat laboral,
tronc a la trinxera cremada abraçat a la desfeta,
flaires de cendra, grinyol de solitud... .

El desolat silenci dels aturats
fent cua a les oficines d’ocupació.

Comentaris

  • poema dur i contundent[Ofensiu]
    joandemataro | 22-01-2011 | Valoració: 10

    amb unes expressions que desprenen molta cruesa
    et felicito
    una salutació des de mataró
    joan

  • I la paguem entre tots!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 22-01-2011

    Un poema pur de contundencia.
    Una crisi que paguem entre tots... pero nomes entre tots els qui som mes febles.
    Una abraçada Fidel.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel