El meu tot

Plou a dins dels teus ulls,
i el cel blau que era amb tu
avui s’ha llevat gris.
Llamps I trons m’espeteguen als dits
mentre em queda a les mans tot de por
que te la guardo jo.
Cada llàgrima que vas vessant
m’omple els llavis de sal,
i aquell sabor a tu es va tornant
gust a poc.

El cel dins dels teus ulls
i el sol sota la pell,
i en el teu univers
és on trobo aixopluc.
Trobaré l’infinit als teus ulls
ebri amb el teu mirar
que em fa perdre els sentits.
I la lluna gelosa de mi
no se’n sap avenir
perquè porta molt més temps que jo
estimant-te amb sa llum.

Ara el blau del teu cel vull pintar
molt més clar,
allunyant les tempestes per fi
i sabent que tu ets
el meu tot.