El meu mal de cap

Tinc mal de cap. Tothom en té de maldecaps, em direu. Però aquest és el meu maldecap, personal, molt meu, amb trets afins a la meva personalitat. Per exemple: és tan super puntual com jo mateixa. Comença a treballar cada dia, cap a la una del migdia. També és considerat, plega abans de mitja nit i em deixa dormir bé sense problemes. A més, respecta que vagaregi, si no em moc, si ni tant sols parpellejo, ell també s’està quiet i no molesta. Em deixa mirar la tele, escoltar música, fins i tot escriure i/o llegir... es veu que es tracta de no moure el cap. Ni amunt, ni avall, ni a la dreta ni a l’esquerra... és molt equilibrat ell! Potser li hauria d’agrair tanta delicadesa, però la veritat és que a la tarda, quan treballa... fa mal! I no es deixa dominar del tot per calmants, no, ell insisteix, ja fa prop d’un mes que s’està amb mi, potser espera que li pagui la mesada! Sí home! a sobre! Si no vol presentar la dimissió “de mutus propi” el despatxaré, no sé com, però ho tinc decidit, no penso aguantar-lo gaire més, ni mitja jornada ni res, què s’ha cregut! Buscaré aliats i junts trobarem la manera de treure-me’l de sobre. Encara que vagi de simpàtic, ja en tinc ben bé prou. Jo no li he pas demanat que vingués ni l’he contractat, per tant no crec que esperi cap mena d’ indemnització per deixar la feina per més títols que ostenti. Encara que fins i tot pagaria per perdre’l de vista, sí senyor! En principi presumeix del de “Cefalàlgia tensional” però sembla que encara està pendent d’ altres revalidacions,