El meu llaç!

Un relat de: peres

No sé per què riuen aquesta gent, si sóc una pobra criatura que estava tan tranquil·la al seu quarto, i re, he mirat un moment per la finestra i de sobte m'han engrapat pel coll, m'han tret a fora per força -no hi havia estat mai, a fora, ni ganes- i ara... què fan! Malpariiiiits! El meu llaç? M'han fotut el llaç, la meva joguina! Amb què jugaré ara? Fills de...! Era meu, em sortia de la panxolina i jo me'l lligava al canell, era el meu braçalet, i després hi passava el cap per sota i era el meu collaret, i tot seguit el pinçava amb el peu i li donava patades, era la meva pilota, ara amunt, ara avall. I me l'han tallat, assassins. És clar que crido, m'han robat el llaç. Deixeu-me en paaaaau! Qui és aquesta senyora, em sona. I ara què em dóna, oh, que bonic! I això, és per menjar? És bo...

-Has vist com plorava?, quina força, quina empenta de criatura, que maca, i ara com amanolla el pit, com endrapa. Segur que tot anirà bé, reina. Com et trobes?

-Bé, cansada però bé. Quins crits, oi? A veure si ens sortirà cantaire, o locutora de ràdio.

Comentaris

  • Mai havia pensat en aquest tema..[Ofensiu]
    Fada vermella | 18-11-2006

    Esta moltbé.. es molt curios..
    ingenios..
    m'ha agradat!!
    Et continuare llegint!


    Fada vermella.

  • Original![Ofensiu]
    Unaquimera | 28-06-2006 | Valoració: 10

    Un relat original, tendre i alegre!
    Des del primer mot, totalment en situació, no perds la concentració argumental ni per un moment.
    Molt apropiat el canvi de punt de vista nadó-pares, ja que, com tot en la vida que acava de començar davant dels ulls de la lectora, sempre hi ha més d'una mirada possible sobre les coses i els fets.
    Després del naixement, una de freda i una de calenta, un displaer i un goig: tota una paràbola, el teu relat.

    M'ha agradat molt llegir-ho, per diverses raons: perquè està ben escrit i això sempre és un plaer, perquè resulta innovador i les sorpreses agradables sempre són benvingudes, perquè m'ha deixat un somriure a la boca i aquesta és una bona manera de començar el dia, ...

    Per tot això i alguna coseta més, gràcies, peres, i fins aviat!

    Una quimera

  • Saps, sí que em sap greu ...[Ofensiu]
    Carles Malet | 24-05-2006 | Valoració: 10

    no tenir records d'aquells primers moments de vida. M'has fet pensar. Com és que en recordem tant poques coses dels primers anys de vida, i certament no recordem res dels primers mesos, o de les primeres hores i segons de la nostra existència? Segurament els biòlegs ens ho podrien aclarir: cervell poc format, neurones i sinapsis en procés de formació, manca d'estímuls que deixin emprempta en el nostre còrtex ... O potser és que, simplement, va ser tant dur haver de sortir al món real que la sàvia natura ens estalvia els records d'uns mesos de felicitat i protecció irrecuperables dins l'úter matern!

    Una abraçada!

    Carles


    Carles

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 18-05-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat. És fresc i divertit.

    Fredegard.

  • A la panxulina de la mama....[Ofensiu]
    egunsenti | 15-05-2006

    Hola Peres! primer de tot dir-te que m'agraden molt les paraules clares, precises, acurades i justes; i aquest relat tan original les té totes.
    Crec que la manera d'enfocar d'aquest mini monòleg interior d'un recient nescut és molt interessant i divertida. Qui sap? Potser si que tots els nadons experimenten aquestes primeres sensacions... jo, per sort o per desgràcia, no m'enrecordo!
    Per últim, gràcies per comentar el meu relat, era el primer i no les tenia totes de publicar-lo, ja que el nivell està molt alt; però bé, m'has donat ànims!
    Apa doncs, seguiré els teus passos ;), que de moment ja m'has fet somriure i això és el que val...

  • Molt divertit!![Ofensiu]
    EmmaThessaM | 23-04-2006

    Com t'han dit: un relat que et dibuixa un somriure d'orella a orella i et deixa un bon regust de boca, malgrat que al pobre protagonista les hi facis passar magres!

    Un dia d'aquests, m'has de concertar una visita amb el teu àngel de la guarda dels escriptors aficionats: jo també vull que m'inspiri històries tan plenes de tendresa com aquesta ;-)


    FELIÇ SANT JORDI!!!




    EmmaThessaM

  • Molt divertit[Ofensiu]
    NEULA | 18-04-2006

    un relat breu que et deixa amb el somriure a la boca. Just el que necessitava ara mateix!!

  • Està molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 18-04-2006 | Valoració: 10

    ...aquest relat d'un naixement vist des de un altre punt. Sort que no ens recordem de com si estava de bé, sinó moltes vegades voldríem tornar al ventre de la nostra mare. Una abraçada.

Valoració mitja: 9.43

l´Autor

peres

72 Relats

285 Comentaris

154118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com