El mar és així (auca dibuixada)

Rentar al safareig és una meravella,
posar els braços a l'aigua gelada
és una cosa que m'agradava.

Recordo una vegada,
encara que no parlem de bugada
que una germana de l'avia
tenia un safareig molt gran.

Jo en aquell safareig estones m'hi passava
provocant en l'aigua onades
com si del mar es tractés.

Un dia vaig pensar que a unes amigues
els hi podia ensenyar
lu bonic que era el mar.
Doncs elles eren de secar
i amb això no hi podien ni somiar.

Quan les vaig tindre allí,
arran de safareig
l'aigua vaig vellugar
per ones simular
i cridant vaig dir
el mar es així.

Però mala sort vaig tenir,
es veu que les vaig mullar
i elles sense escoltar
les disculpes que vaig donar
em varen mullar.

I jo m'hi vaig tornar i molt
mullades ens vam quedar
i el safareig vam aixugar.

La tieta es va enfadar
i a mi el cul em va escalfar.

Que tontes han estat,
ara s'han quedat
sense saber com és
el mar.

L'avia em va venir a buscar
i al trobar-me tan mullada
no em va deixar de renyar
tot dient...
AI SENYOR, QUAN DEIXARAS DE TENIR TANTA IMAGINACIÓ!!!