El Llac

Un relat de: Emelkin

Aquí, al llac,
no tens escapatòria.
Tot és tan irreal
com aquell que t'imita
entre els nenúfars.
El silenci sospira
i arruga la superfície
d'allò que somies
amb els ulls oberts.
La pell de l'aigua,
on hi naufraguen
les hores,
s'omple de llunes
inquietes.
Els estels guixen
les ones mandroses
amb les seves
constel·lacions.
El xiuxiueig lleu
del teu desconcert
porta a les fulles de lotus,
satèl·lits perduts.
Aquí, al llac,
no tens escapatòria
i avui ets
una llàgrima més
que l'omple.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer