Cercador
El laberint és un engany
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Obro els ulls
en mig de la foscúria.
Hi ha el no-res,
no hi ha distàncies
ni dimensions.
Només hi ha un pensament.
Aguditzo les oïdes
No sento ningú.
Només el batec d'un cor
trenca els silencis.
Un pensament i un cor
perduts en la fosca,
esgarriats.
Por a la claror,
por a la foscor
I el laberint és un engany.
Aquest, no té sortida.
Comentaris
-
Foscor endins i enfora[Ofensiu]Unaquimera | 12-12-2010
Caram, Joan! Has escrit un poema fosc de veritat, copsant molt bé aquella sensació que de vegades ens envaeix de pèrdua i temor, de petitesa davant dificultats que ens superen.
Sempre hi ha l’esperança, però, que ens diu que finalment trobem una sortida per als nostres laberints aparents, del mateix mode que acaba el fres més dur, i es desfà LA NEU més consistent, i l’alba segueix a la nit més fosca...
T’envio una abraçada virtual però de veritat de la bona,
Unaquimera
-
Veritats amb sortida[Ofensiu]Joan G. Pons | 04-12-2010 | Valoració: 10
Un laberint té sempre una porta d'entrada. Per on has entrat. A mi m'ha passat. Ens capfiquem en el joc de la vida cercant "portes de sortida", i ens costa tornar endarrera i tornar a sortir per la porta d'entrada al laberint.
-
Hola Joan!!![Ofensiu]Fada del bosc | 03-12-2010
El laberint, aquell món que nosaltres mateixos el transfomem en un laberint de pensaments, sensacions, situacions.... i del que l'escriptura ens indica la sortida
La Fada.
-
laberint d'ombres[Ofensiu]ales de foc | 02-12-2010 | Valoració: 9
De vegades, per circumstàncies, tots hem tingut un laberint sense sortida. Però per sort, la claror sempre ens il.lumina i fa que trobem el camí adient. No hi ha res que no tingui solució. ens llegim
una cordial abraçada
