Carta oberta d' un català als seus compatriotes

Aquesta carta va dirigida a tots aquells que, nascuts o no a Catalunya, vulguin, igual que jo, viure'n plenament l'identitat, lliurament assolida, com a única que ens defineix en el món. Estic cansat de suportar les alienes i injustes imposicions d'un estat artificial i opressor, en el qual se m'inclou a la força, i que m'ha impedit, al llarg de la vida, gaudir la tranquil·la normalitat dels que ho fan en el seu país lliure i sobirà.   La definitiva desafecció que sento vers l'estat espanyol, és el resultat directe dels esdeveniments d'aquests darrers anys. Mentre va durar la dictadura tenia esperança en el futur; arribada la transició, creia que aniríem tots junts, amb respecte i col·laboració, cap a Europa i al món, però finalment, el desencís ha estat majúscul. Ara ja sé en quines circumstàncies es va fer tot, i la mentida grollera a què se'ns ha sotmès. L'objectiu de l'estat espanyol és fer-nos desaparèixer com a poble, tot escanyant-nos l'economia, els projectes de futur i la nostra projecció internacional.  Però ja en tinc prou d'aguantar i esperar, em sento cansat de les actituds barroeres que tenim d'entomar, del menyspreu inculte i mediocre vers la nostra cultura, de la rampinya desvergonyida a què ens sotmeten i de la vulgaritat del seu fer en el món. Ras i curt, em sento aliè al seu model i me'n vull deslliurar. Cerco viure en horitzons més amplis i engrescadors i crec que el vehicle que m'hi pot dur, amb garanties, és una Catalunya independent i europea, finalment deslliurada del llast feixuc de l'estat espanyol i, per tant, preparada i capaç de participar en la construcció d'un món global, respectuós i respectat. Per tot això, he decidit lluitar pacíficament, però sense defallir, per aconseguir el dret que m'assisteix, com a ésser humà, de cercar el meu lloc en el món. Estic disposat a esforçar-me i a treballar amb totes les meves possibilitats, però necessito disposar d'un marc i un camí per tal que els  esforços, per feixucs i difícils que siguin, esdevinguin eficaços i esperançats. Sóc un bon caminador, no m'importen ni l'orografia ni la distància, si la meta és desitjable i sé per on arribar-hi.  El meu problema és que, ara per ara, no sé cap on dirigir els meus passos. Per un costat, els partits polítics catalans han deixat de banda el concepte de Catalunya com a nació sobirana, centrant-se solament en les seves minses quotes de poder; per tan, ja no m'hi sento representat i, sí, molt decebut. Per l'altre costat, van sorgint plataformes, iniciatives, grups, és a dir, molts catalans ens sentim empesos a fer quelcom enmig de tant desgavell, però els esforços no fan la impressió de portar un sentit clar, ja que no obeeixen a un pla general ben definit i conegut. És per tot això que, com a català ras, us faig aquesta crida, esperant que molts la vulgueu compartir: Reclamo a  tots aquells que tenen preparació, coneixements, contactes, i oportunitats, i que estan disposats a treballar per cercar camins cap a l'autodeterminació, que es proposin de fer-ho junts, i amb la suficient amplitud de mires, que els permeti arribar a concretar les millors opcions.  Demano que no tornem a perdre temps ni energies contestant cap provocació. És millor girar-se d'esquena a tot el que diguin i facin els nostres adversaris i els seus acòlits; si volen esmicolar el seu estatut - que no es el nostre, ja que ells mateixos se'l varen apropiar a Madrid - doncs que ho facin; que volen escriure "manifiestos", doncs que els escriguin; que volen insultar-nos, doncs que insultin, nosaltres a la nostra. Si no en fem cas, es quedaran ben sols cridant al desert.  Transmeto el meu optimisme, conscient, segur de la nostra victòria si anem tots junts. No hem de deixar que ens abarateixin el somni. Més altes torres han caigut al llarg de la història del món! Enceto un camí poderós a través del qual començo a avançar, presentant-vos aquesta proposta, a tall de "provocació", amb la intenció de promoure opcions: Primers passos a fer per tal d'aconseguir un full de ruta cap a  l'autodeterminació. 1.- Els homes i dones de la societat catalana sincerament interessats en l'autodeterminació, i que no estiguin obligats a cap obediència aliena: intel·lectuals, empresaris, comerciants, docents, artistes, estudiants, treballadors, professionals, polítics no adscrits, periodistes, representants de totes les plataformes, fundacions, societats, grups, etcètera. És a dir, el bo i millor del poble català, s'autoconvoquen en una nova Assemblea de Catalunya per a l'autodeterminació, i es conjuren a treballar sense descans, per tal que, en el mes curt espai de temps possible, s'aconsegueixi definir un projecte viable i consensuat cap a l'autodeterminació. 2.- Un cop establerts els principis generals, constituïts els òrgans rectors i de control, assolida la planificació i dotats dels mitjans pràctics necessaris: 2.1.- Es fa públic, per tal que qui vulgui aportar-hi la seva col·laboració, pugui fer-ho en allò i de la manera que li permeti ser més efectiu. 2.2.- Es presenta a tot el món el projecte i la sòlida organització, sorgits de l'Assemblea. És farà conèixer que Catalunya està decidida a lluitar, amb mitjans pacífics, per la seva existència i que aspira a ser reconeguda com a un estat independent dintre d'Europa, si així ho decideix, sobiranament, el seu poble consultat en un referèndum per l'autodeterminació. 2.3.- Es fa una crida a tots els catalans escampats arreu del món, per tal que si comparteixen el mateix desig, es vertebrin en el moviment general i aportin tots els seus actius de relació i coneixements, cercant complicitats, informant opinions i divulgant la realitat d'una Catalunya ofegada i reprimida, sense poder-ne dir res, dins d'un estat que no respecta molts dels principis democràtics més elementals. 2.4.- Es cerca la complicitat i col·laboració d'estats, nacions i organitzacions internacionals que, pels seus principis democràtics, defensin que els pobles han de decidir el seu propi destí, si més no, com a conseqüència directa d'estar integrats, aquests pobles, per éssers humans, els drets dels quals, ja fa molts anys, estan reconeguts com a fonamentals. 3.- Aquesta proposta que us lliuro ple de confiança en tots nosaltres i en el nostre futur com a poble, em fa sentir que ja he començat a preparar la motxilla i aviat emprendrem el camí; si els que l' heu llegit hi esteu d'acord, poseu fil a l'agulla i escampeu-la, per tal que arribi a tots els que hi puguin estar interessats i, sobretot, trameteu-la a les organitzacions i a les persones que cregueu preparades per a ser-ne capdavanteres. És el clam de tot el poble el que es necessita per despertar el ferro adormit.  Reclamem, als nostres millors homes i dones, als més preparats i capaços, que donin un pas endavant per tal de salvar d'una vegada per totes aquesta "dissortada Pàtria nostra". Tots els seguirem i, segur, que en sortirem triomfants. El futur és nostre, si el volem. Jo reclamo l'Assemblea de Catalunya per l'Autodeterminació Jordi de Gènia