El jardí

Un relat de: magalo
Qui és qui em pot impedir
viure la vida,
ballar, cantar, estimar,
sentir a la pell la natura?

Qui sinó jo te un jardí
i qui te cura
de la més menuda flor
a la rosa més florida?

La primavera és aquí,
no vull marcir-me.
Vull espolsar-me la por
que barra el pas a un meu somriure.
Vull treure’m el tremolor
i asserenar-me,
cantar quan pugui cantar,
ballar veient-te ballar,
caminar seguin-te el pas,
i amb tot de roses fer un pom
que em dugui amb el seu perfum
aires de felicitat.

Comentaris

  • Buscant la felicitat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Un poema molt melancólic que entra en el cor, quan estic llegint-ho. És preciós i té forma molt dolça buscant la felicitat que vol trobar.
    M'ha agradat molt, Magalo.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

  • Sniff[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-04-2018

    I tant que sí, val la pena lluitar, per arribar a una nova primavera, una més... Són dolentes les malalties però mentre hi hagi vida, paga la pena llevar-se un dia més, veure sortir el sol, mirar com van florint les flors del jardí. Les malalties ens destrueixen però mai ens derrotaran.
    Emocionant i bonic. Gràcies.

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115946 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com