EL JAÇ CORROMPUT DE LA METZINA SÀFICA

Vells amics són fetus surant dins un mar de formol,
espectres d'un desig podrint-se en la humitat.
Desperten solitaris, orfes de tot consol,
mentre els pits em freguen l'abisme.
Verí de cuixes devora perversitat,
revolució de salives que neix per expirar.
Enfonsa la llengua a la font letal,
jeu nua al llit infecte, obre't per fer-me vibrar.
Covarda sense entranyes, súcube d'impudor.
Intenta esgotar-me, xucla fins a assecar
el nèctar del ventre, calze de buidor.
Clava'm contra els llençols, menja'm la xona,
ungeix els malucs amb el fluix carnal,
ni tan sols m'he d'obrir perquè em puguis profanar.
Les ungles em marquen un plaer abismal,
no enyoro a Déu si el sexe em pot condemnar.
Covarda, bèstia buida, filla de la traïció.
Barjaula en l'espasme fosc, covarda en la suor.
El teu clítoris és la tomba; el llim, la resurrecció.