Cercador
VIGILANT LA BARJAULA MORTA
Un relat de: Niomede- Compartir:
Feia cantonades al carrer d'en Robador,
com una gata famolenca de vici.
Jo la seguia. Era la meva feina.
Una barjaula vigilant-ne una altra.
Un agent del CESID em va contractar.
Feia muntanyetes de coca sobre el vidre.
«Vull saber amb qui folla. Tot, per escrit.»
Vaig cobrar per endavant. Soc una professional.
Ell feia ratlles blanques al mirall.
Jo, ratlles negres sobre la llibreta.
La diferència era el preu del treball.
La resta era qüestió d'etiqueta.
Al Kentucky, mariners de la Sisena Flota
gastaven dòlars, suor i mala llet.
Ella fumava sola, entre el soroll.
La vaig seguir fins al lavabo.
Davant del mirall, em va prendre la cigarreta.
«Ets policia o ets lesbiana?»
«Depèn de qui em pagui.»
Va somriure. Aquella nit vaig perdre el client.
Després, el seu llit. La seva llengua.
La ginebra vessada entre els llençols.
Jo falsificava informes. A ella li queien
mentides dels llavis molsuts.
La van trobar morta al port.
La policia va escriure «accident».
El meu client va enviar un sobre més gruixut.
A dins hi havia diners. I el seu anell.
Des d'aleshores em visitava en somnis.
Em besava amb els llavis freds,
em desfeia els botons amb aquella calma
que només tenen els morts i els funcionaris.
L'agent va desaparèixer una matinada.
Al seu despatx, un mirall fet miques,
una llibreta amb noms de ministres
i una fotografia meva dormint.
Em vaig rentar les mans a les fosques.
L'aigua baixava vermella pel desguàs.
Sota les ungles, sang; a la butxaca,
l'anell de la morta. Cap informe.
Mesos després, al Kentucky,
una dona em va demanar foc.
La mateixa boca. Els mateixos ulls.
Però la seva mà era calenta.
Vam beure ginebra fins a les tres.
Em va dir un nom que no coneixia.
Al lavabo ens vam besar davant del mirall.
Aquesta vegada vaig tancar els ulls.
L'endemà, el cambrer em va mirar amb desgana.
«Quina dona? Vostè sempre ve sola.
I sempre parla amb la cadira del costat.»
Al mirall, però, encara érem dues.
Em vaig girar. La cadira era buida.
Dues copes sobre la barra.
Una conservava la marca dels seus llavis.
L'altra, una ratlla blanca.
A casa, algú dormia al meu llit.
Tenia la pell freda.
com una gata famolenca de vici.
Jo la seguia. Era la meva feina.
Una barjaula vigilant-ne una altra.
Un agent del CESID em va contractar.
Feia muntanyetes de coca sobre el vidre.
«Vull saber amb qui folla. Tot, per escrit.»
Vaig cobrar per endavant. Soc una professional.
Ell feia ratlles blanques al mirall.
Jo, ratlles negres sobre la llibreta.
La diferència era el preu del treball.
La resta era qüestió d'etiqueta.
Al Kentucky, mariners de la Sisena Flota
gastaven dòlars, suor i mala llet.
Ella fumava sola, entre el soroll.
La vaig seguir fins al lavabo.
Davant del mirall, em va prendre la cigarreta.
«Ets policia o ets lesbiana?»
«Depèn de qui em pagui.»
Va somriure. Aquella nit vaig perdre el client.
Després, el seu llit. La seva llengua.
La ginebra vessada entre els llençols.
Jo falsificava informes. A ella li queien
mentides dels llavis molsuts.
La van trobar morta al port.
La policia va escriure «accident».
El meu client va enviar un sobre més gruixut.
A dins hi havia diners. I el seu anell.
Des d'aleshores em visitava en somnis.
Em besava amb els llavis freds,
em desfeia els botons amb aquella calma
que només tenen els morts i els funcionaris.
L'agent va desaparèixer una matinada.
Al seu despatx, un mirall fet miques,
una llibreta amb noms de ministres
i una fotografia meva dormint.
Em vaig rentar les mans a les fosques.
L'aigua baixava vermella pel desguàs.
Sota les ungles, sang; a la butxaca,
l'anell de la morta. Cap informe.
Mesos després, al Kentucky,
una dona em va demanar foc.
La mateixa boca. Els mateixos ulls.
Però la seva mà era calenta.
Vam beure ginebra fins a les tres.
Em va dir un nom que no coneixia.
Al lavabo ens vam besar davant del mirall.
Aquesta vegada vaig tancar els ulls.
L'endemà, el cambrer em va mirar amb desgana.
«Quina dona? Vostè sempre ve sola.
I sempre parla amb la cadira del costat.»
Al mirall, però, encara érem dues.
Em vaig girar. La cadira era buida.
Dues copes sobre la barra.
Una conservava la marca dels seus llavis.
L'altra, una ratlla blanca.
A casa, algú dormia al meu llit.
Tenia la pell freda.
