Acte de contrició

Oh Déu meu, estic sincerament penedida
per haver-te ofès amb tota mena de desprecis,
i detesto tots els meus poemes,
perquè temo perdre el cel i el cap
i els dolors de l'infern em turmenten
amb la manca de reconeixamen.

Però sobretot, perquè m'estimo més jo
i al sexe que tinc entre les cames, que a una entitat
inmaterial i persecutòria, incapaç d'omplir-me per dins.
I desitjo tant ser bona i obedient, de genolls
enfront dels bisbes viciosos,
però només soc una brajaula hedonista.

No vull acomiadar a ningú més
i no em vull acomiadar encara de la vida,
perquè la culpa m'està follant
i m'està fent tornat folla.
Sempre em fant viatjar lluny
per complir missions perverses.

Els meus pits regaliment llet a l'avió,
no pas pel fill que porto dins,
sinó per aquells que cardin com déus.
Àngels sabotejant ales i tinc po, és natural;
el teu paradís no és pas per mi.
És un viatge de veritat, al centre dels meus traumes, eh?
O potser a l'espiral de l'oblit;
no trobo l'hotel que vaig reservar.

Tinc reserves sobre la fe.
Us he dit que tinc una reserva
(Tinc una reserva)

Tinc una reserva en aquest maleït hotel, cony!
Què vols dir que no està a l'ordinador?