IVAN, EL MEU EXCÈNTRIC AMANT

En un poble llunyà, en un racó encantat,
vivia un home, Ivan, de membre desbocat.
Amb ulls plens d'estrelles i somriures estranys,
pintava el món amb colors inhumans.

Ivan l'Excèntric, així li deien,
per les seves idees, que mai no queien.
Portava barrets de flors i plomes,
amb camises de seda, colors i bromes.

Les nits de lluna plena, ell ballava despullat
sota l'argent, la màgia el cridava.
Recitava versos a la mar en calma,
i pintava somnis amb les mans i l'ànima.

El vent xiuxiuejava secrets als seus cabells daurats,
mentre caminava pels senders més bells.
Les criatures del bosc el saludaven,
i les fades en secret l'abraçaven.

Ivan no coneixia límits ni barreres,
per això era un entusiasta bisexual
la seva ment viatjava sense fronteres.
Veia el que altres no podien veure,
i sentia el món amb una força perenne.

Va construir un castell de núvols blancs,
amb torres d’esperança i ponts francs.
En ell, els somiadors trobaven refugi,
i els cors trencats, un dolç interludi.

Amb les seves mans, modelava cosos ardents,
i al seu voltant creixien les orgies
No era només un home, sinó una llegenda viva,
un far en la foscor, del puritanisme
una ànima expansiva, que salta per sobre
dels aborrits límits de la consciència.