El grup dels tres, més un.

Al grup del tres s'hi havia afegit un altre personatge. Era gran, alt i vell, sense que ho semblés tot vist i escoltat de lluny. Quan els habituals de l'entorn del grup dels tres, aquell dia d'actes, arribàvem al nostre lloc, sentírem una mena d'espetec inhabitual a sobre de la seva taula: o algú s'hi havia donat un cop, o algú hi havia donat un cop de rotunda afirmació. Era un nouvingut, efectivament, que opinava. Estranyats per l'acció, els que erem oïdors de lluny de les habituals conferències successives dels dos erudits més la darrera del jove afegit, ens vam acostar a la taula dels tres, que ja eren quatre, i ens vam asseure al seu costat, sense dir altra cosa que un "bon dia" ben amable, i demostrar, somrients, la nostra curiositat per conèixer el desenvolupament de la seva conversa. Tenia la paraula l'home de l'afirmació terminant:
- Els Estats, tots els Estats, han de desaparèixer!... Tots han estat formats irracionalment, bé per la força de les armes, pels endergues de la política, o pels fats -bons o dolents- del destí!
- Tanmateix, senyor Robinosa...
- M'hi sobra el "senyor".
-Tanmateix, Feliu Robinosa -afirmà Ermengol Vinyoles- hi ha una circumstància que impedeix que els nostres desitjos puguin mai realitzar-se: la humanitat va ser creada amb un solatge fètid que la condueix pel pitjor dels camins. Em refereixo a l'afany de poder i de domini d'una minoria sobre la massa. La història que coneixem no és més que el relat de les maleses, de les brivallades d'unes quantes famílies que han volgut, i sabut, dominar tota la part de món que ha pogut tenir al seu abast.
- D'acord. Però, tot i essent així, és que no creieu en el poder circumstancial d'aquelles masses abrivades per les injustícies que suporten? És que no hi ha hagut revolucions contra el poder establert? És que no podem somiar que un dia el poder sigui assumit pel seny i per les virtuts cardinals?
- Prudència, justícia, fortalesa i temprança...- comentà, somrient, el més jove dels tres.
- ¿Qui sou vós, que us atreviu a fer mofa de la meva filosofia, o, sinó, de les meves esperances?
- No en feia mofa, senyor... Robinosa,oi?... Tan sols volia significar que els somnis que voldríeu somniar, les revoltes, es poden produir, efectivament, però mai, i permeteu que subratlli el mai, donen bons resultats immediats. En tot cas, els seus resultats els modelarà la societat més endavant, i sempre sota la direcció dels manaires de torn, les famílies antigues, o unes noves famílies que assumiran el poder. No voldria posar exemples, però es que es presenten sense voler. La revolta dels càtars, dirigits pels "bonshomes" que volien expurgar l'Església de simonies i corrupcions, acabà amb la prèdica del papat d'una croada contra els heretges albigesos, amb la creació de la Santa Inquisicio, amb la destrucció de la cultura occitana, i amb l'anihilament de les expectatives del possible naixement d'un Estat Occitano-català. La Revolució Francesa va produir catàstrofes, i entre elles el domini de Napoleó de mig món com a colofó d'aquelles glòries. La Revolució de Setembre a Espanya s'esguerrà perquè comportà el retorn dels Borbons. La Revolució Russa donà lloc a més de mig segle d'infortunis. La Revolució Nacionalsocialista alemanya va donar lloc a la segona guerra mundial. I no segueixo: la història ens ho demostra.
- Tanmateix, jove, sense revolucions encara seríem a l'Edat Mitjana.
- No ho discutiré, però a mi em sembla que les vertaderes revolucions han estat les tecnològiques i les econòmiques...
El veterà Guerau Foix alçà el dit demanant la paraula.
El silenci dels seus contertulis significà que li atorgaven. I ell digué:
-No és aquest el tema de les nostres trobades, amics. Nosaltres hem de seguir el nostre camí que no és el de la investigació, sinó el record de temps passats, esbrinant les realitats que no ens expliquen les històries que els governs imposen explicar. Jo tenia preparat per avui, una história del segle XIII que es clogué amb la conquesta de Sicília per Pere el Gran. Era l'any 1282 quan aquest reialme passà a la Corona catalano-aragonesa...
-Donada l'hora que és, oi que ens fareu el favor d'explicar-nos-la demà?- li pregà el seu company Ermengol.

Els tres, que ja eren quatre, assentiren, i els oïents, que érem quatre més, donarem per bona la proposta. I la sessió, aquest dia, es donà per acabada.