El fruit del nostre amor

Un relat de: joandemataro

Quan sóc amb tu,
només amb tu...
jo sóc el rei Artús
i tu ets el meu Castell.
Només jo l'espasa puc alçar
i triomfant ho puc proclamar.
Tan afortunat em fas sentir...
Com t'ho diré?
...res més no em cal.

Terrossos de sucre, són els teus llavis;
torxes que em guien, les teves mirades;
onades de mar, les teves carícies;
i focs d'artifici, les teves rialles.

Amb gran sacrifici i voluntat,
dia a dia, dia a dia, dia a dia...
el fruit del nostre amor
poc a poc va madurant.
Gairebé té un gust perfecte,
passant entrebancs, amb paciència,
tot corregint la mesura
els dos anem barrejant:
els dolços dels nostres cors,
amb els salats tarannars,
polsims d'àcida ironia,
i unes pòlvores picants
que van assuauvint amargors.

I aquí estem tots dos...
Sabent-nos encadellats
i alhora deixant-nos distància
doncs no ens volem ofegar,
i amb silencioses carícies
l'un a l'altre,
pas a pas, ens compartim
i ens seguim redescobrint,
dia a dia, dia a dia, dia a dia….

Comentaris

  • Moltes gràcies per la teva benvinguda[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 24-05-2010 | Valoració: 9

    Moltes gràcies per la teva benvinguda. Va ser com la mà amiga que et fa entrar en una festa on no coneixes ningú i no saps per on anar.
    M'he passejat pels teus relats i seguiré fent-ho per que de tothom s'aprèn i de tot es viu.
    Una abraçada ben forta.
    Trossets del que penso
    Si et pica la curiositat també em pots trobar a http://trocetsdelquepenso.blogspot.com/

  • Tant de bó[Ofensiu]
    patata | 21-05-2010

    això fos sempre tan bonic com dius...

    Abraçada encaixada, i un altra de tornada.

    patata