El forat - 9ª part

Un relat de: marco3434

EL FORAT - 9ª part

Dissabte 5 d'agost

"Venen!, tio venen!" va cridar en Pau amb una veu esquerdada, "ja venen!" repetir, "¿qui ve?" preguntà alhora en Xavier, "ja venen!, ja venen!", "¿però qui?". "marxem, marxem, de pressa, de pressa" va cridar en Pau es va aixecar i es dirigí cap a la segona porta de l'habitació, la que donava a la part contraria a l'escala, el Xavier es va aixecar cames ajudeu-me i el va seguir, d'aquella habitació a la següent, i d'aquesta a l'altre, i per fi al terrat posterior. Sortir en mig d'aquella excitació a la negra nit produïa més espant que goig, baixaren mig a rodolons les escales del terrat i corregueren cap el cotxe d'en Pau.

"Merda no hi ha les claus!" cridà en Pau, un xisclet els va fer tremolar a tots dos encara més, "cap el meu" corregueren cap el Renault Laguna del Xavier i pujaren en el cotxe, aquest girà la clau del contacte i escoltaren que el motor rodava fent soroll però sense engegar-se, "merda", "un altre cop, un altre cop..." "ja vaig, ja vaig..." per fi es va engegar el motor, llums i marxa en darrera, CATACROC, un xoc contra el mur que hi havia al darrera i la corresponent batzegada, primera marxa, CRAC. cop amb el frontal esquerra contra l'arbre, "corre, corre..." per fi segona, i tercera, i sortiren del pati de la casa.

"Que era el que hem sentit" preguntà en Xavier un cop ja eren a la carretera. "No ho se" digué en Pau. No tornaren a badar boca fins que arribaren al poble.

Aturaren el vehicle al carrer gran del poble, prop de la terrassa d'un bar on el jovent fumava, cridava, parlava, reia i es divertia mentre prenia copes. "¿I ara que fem? preguntà en Xavier, "i jo que se" respongué en Pau. I es quedaren allà asseguts en la seguretat de veure's envoltats de tota aquella gent feliç.

Eng va arribar a Bu-pang i va veure que les tropes xineses se l'havien fet seu. Soldats xinesos armats feien guàrdia al pati del Monestir. Es desplaça cap a les habitacions dels monjos i estaven buides. "El forat!" va pensar en seguida i va recórrer les estances en sentit vertical fins el soterrani. La porta de la cambra on s'amagava el forat estava oberta, hi havia tres cadàvers de monjos que segurament s'havien resistit a que obrissin aquella porta, va passar per sobre d'ells i va entrar dins aquella petita cambra fosca. La cambra estava buida. El segell estava intacte, però el perill era evident. Calia avisar als demés, i sobre tot calia localitzar en Rimpoché.

Eng va decidir llavors desplaçar-se a Jerusalem per veure la Lara, però no la va trobar. Després viatjà fins l'apartament de la Martina per mirar de parlar amb ella. Va entrar al petit allotjament que la Martina compartia amb la Clàudia i es va moure per les habitacions buscant-la. Al bany es va trobar amb la Clàudia que portava sols amb unes calcetes i estava totalment dedicada a la seva higiene personal depilant-se amb unes petites pinces els pels de les cames mentre a la cara hi duia un pastís de crema verdosa. Com la Clàudia no tenia capacitat astral no el va veure, i com que ell tampoc era capaç de contactar-la va sortir i la deixà en la seva intimitat.

Després del sotrac que li havia suposat la ocupació del monestir i les decepcions per no poder trobar-se amb cap de les dues noies guardianes va decidir tornar-se'n a casa. Segur que algú dels tres ja aniria en breu a veure'l. Semblava més assenyat esperar això que començar a córrer com un pollastre sense cap. En aquells moments l'incident que havia tingut lloc al Santuari ja no li semblava tan important tenint en compte el perill que es corria a Bu-Pang.

En Xavier va proposar al Pau sortit del cotxe i anar a prendre un cafè. Descartaren el bar musical i entraren en una petita cafeteria que trobaren un xic més avall. En Xavier encetà la conversa mentre deixava refredà la seva camamilla,"per què no m'ho expliques tot des de l'inici una altre cop, si us plau?". El Pau tornà a fer un petit resum de les coses estranyés que li havien succeït des de el dia que va arribar la Sofia. En Xavier llavors digué "¿I si anem a la policia a explicar-ho?", el Pau tot mirant el got on es refrescava la til·la respongué "Si, els hi diem que hem jugat a la Guija i hem sentit sorolls". "Tens raó no te gaire solta ni volta". Finalment en Xavier va proposar passar la nit en un hotel de la ciutat i al matí amb la llum del dia tornà a la casa a investigar. Estaven cansats i la proposta va ser ràpidament acceptada.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

marco3434

35 Relats

41 Comentaris

37684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com