El forat - 10ª part

EL FORAT - 10ª part

Diumenge 6 d'agost

Al matí després de haver descansat bé, d'una bona dutxa i d'un bon esmorzar consistent en un entrepà de bon embotit, canya de cervesa i tallat en Xavier veia les coses molt més positives. L'afer d'ahir havia estat un ensurt per nens. Només li faltava canviar-se de roba per ser del tot feliç. En Pau estava més reservat.

A les onze del matí tornaren a entrar al pati de la casa sortiren del cotxe i observaren. Sols es sentien els ocells i les cigales. Al caminar una munió d'insectes que s'aixecaven de les herbes mig seques. Tot era el més natural del mon. Tornaren a entrar pel terrat i d'allà en sentit invers fins arribar a la Guija que estava el mateix lloc on la van deixar amb el got encara al costat del SI.

Recorregueren tota la casa de dalt a baix i no notaren res d'estrany, però una forta aprensió i una mica d'angoixa els va acompanyar tota la estona.

La Martina es va trobar amb el Jordi i el Jaume a la recepció a les nou del matí i anaren a esmorzar tots junts. La Martina preguntà mentre esmorzaven "Quin pla hi ha per avui?". El Jaume, que no semblava especialment entusiasmat per la seva presencia, li respongué "nosaltres tenim feina, hem de recollir dades". La Martina que ja veia el peu que calçava digué "A mi a la facultat m'agradava molt la recollida de dades empíriques, quina especialitat es la teva?" "soc físic", "òndia, com jo" va mentir la Martina però amb el que sabia de física li podia donar el pego i guanyar-se'l. El Jaume al escoltar-la va canviar l'expressió de la cara.

Els tests del Jaume eren d'allò més patètic, es tractava de anar voltant per diferents indrets aleatòriament triats i recollir dades bàsiques de temperatura, humitat, velocitat del vent, magnetisme, lluminositat, pressió atmosfèrica i altres de similars i si veien algun pagès preguntar-li pel temps. I tot això ho anotava en una petita agenda manuscrita. Un absoluta pèrdua de temps, però en Jaume era així constatava les obvietats esperant trobar alguna irregularitat.

El Jordi per la seva part parava més esment a la Martina, i en concret al seu culet rodonet enfundat en aquells texans tan ajustats.

La Martina els seguia amb l'esperança de no estar perdent el temps.

A mitja tarda tornaren a l'hotel amb un munt de dades i poca cosa més. S'acomiadaren de la Martina fins l'hora de sopar i agafaren l'ascensor. El Jordi li demanar al Jaume que aquella nit es fes el fonedís per que volia emportar-se la noia al llit. En Jaume s'hi resignà.

En Jaume agafar el cotxe i va anar a sopar a un petit restaurant de carretera que coneixia d'una visita anterior i després, per fer temps, a un bar de copes que hi havia a prop. Encara que els seus interessos eren senzills, el cos li demanava a vegades alguna cosa més, així que entra al bar amb la ment oberta. Va demanar una cervesa i va deixar que se li acostessin les noies però que no el toquessin massa, rebutjant-les una darrera l'altre quan començaven a insinuar-se massa. La cinquena en acostar-se va ser una noia negre molt melosa i dolça però que li respectava la distancia i en Jaume va pensar que podria estar bé anar amb ella, la veia tranquil·la i gens complicada, van acordar un preu i van pujar cap a l'habitació.

De tornada a l'hotel en Jaume va agafar el portàtil i va començar a creuar dades.

En Jordi es va emportar aquella nit la major de les seves decepcions, aquella noia que li havia semblat tan fàcil era de fet impossible. Va acabar a la seva habitació fent zàping amb els canals del satèl·lit, bevent licors del mini-bar i veient un partit de futbol pel canal esportiu.

La Martina ja n'havia tingut prou d'aquells dos ximplets, havia decidit que a partir del dia següent aniria pel seu compte. Trucà a la Clàudia i es va relaxar parlant i rient del que havia donat de si aquell dia.