El Drapaires

L'ofici de drapaire va conservar un curiós tipísme tradicional a Catalunya fins el canvi de valor que va produir la Guerra Europea de l'any 1914, els draps de cotó i de fil eren empleats per la fabricació de paper, però per obtenir-ne un bon rendiment comercial i una bona aplicació industrial calia fer-ne una tria apurada i minuciosa. Com que l'article era de baix preu i la feina basta, les triadores de draps guanyaven una pesseta diària, i les més llestes es dedicaven a tries meticuloses i que arribaven a guanyar cinc rals diaris.
Molt aviat els Catalans van dominar el mercat del paper a Amèrica, la producció de paper va intensificar-se notablement, i va caldre estimular la gent perquè recollís i guardés els draps que fins aleshores avien llençat o avien fet servir per iniciar el foc als fogons de copa tan abundants en altres temps, i que els deixaven encendre al carrer, no s'ha trobat cap referència antiga del terme drapaires, es considera creat a la darreria del segle XVIII.
Abans que els drapaires, es dedicaven a comprar draps, ja hi havia els ferrovellers, que compraven metalls vells.
Hi ha constància que per allà l'any 1800 hi havia tres ferrovellers a Barcelona, havien format un grup poc nombrós, el seu Sant patró que era Sant Eloi, que venerava a l'església del Carme que es troba al raval de la ciutat, i que entrava gairebé davant de l'hospital de la Santa Creu i del carrer del Carme, el pregó mes antic que coneixem de drapaire, es un home amb el sac a l'esquena, que canta:
-Amb un sacot a l'esquena
-I amb gambetó de burell
-Diu un home amb destresa
-Dones, teniu ferro vell?
És de remarcar que el crit típic del drapaire Català, es el de draps i ferro vell, que tantes vegades em sentit, el trobem glossat amb la composició musical del mestre Sors i figura en els rodolins de les dues auques antigues de baladrers de Barcelona, i que també el fa el Drapaire que figura en el Sainet de l'aprenen de sabater. Els posteriors crits de; Draps, ampolles i perquè tot ho pago molt bé.