Cercador
El dramatisme d´un instant
Un relat de: AkunamatataElla adora la música, i li encanta ballar; però mai ho fa si no està sola, perquè té por que els altres riguin d´ella.
A ella li apasiona el cinema, però mai hi va, perquè no té amb qui anar; i no vol que els demés sàpiguen que està sola.
Quan està avorrida i no sap que fer, va a la Plaça Sant Jaume a riure´s de la gent que està ballant sardanes
A ells no els hi agrada tant com a ella ballar, però després d´una sessió de cinema, els hi agrada trobar-se a la plaça Sant Jaume per pasar una bona estona ballant, els importa que els mirin, fins hi tot que es riguin d´ells. Ells són feliços...
Ells sempre la conviden a entrar al cercle, però ella no vol, fingeix tenir pressa per trovar-se amb algú, i quan gira la cantonada s´amaga darrera un arbre i continua rient de la gent que balla sardanes.
A la llunyania un home se la mira, s´acosta a ella i li pregunta si necesita ajuda; ella li diu que espera a algú.
Dues noies fan fotos desde lluny, i somriuen, doncs han aconseguit captar el dramatisme d´un instant .
Comentaris
-
Aniversari[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
amelie | 04-11-2007 | Valoració: 10
aquest relat m'ha fet pensar...
crec que en el fons és bastant dur, no ho sé. la noia pot haver entrat en un laberint sense sortida i ja ha quedat condemnada... ejem bé que m'ha agradat. -
I de vegades son els instants els que ens salven el día. [Ofensiu]Roserdeljardi | 10-10-2007 | Valoració: 8
Massa curt. No sigues tan breu i deixan's devorar els teus meravellosos i adictius textos!!!
-
mirant la vida desde darrera[Ofensiu]Avet_blau | 08-07-2007 | Valoració: 9
mirant la vida desde darrera,
darrera de la por a ser feliç,
a ser reconegut , a expresar emocions.
la vida darerra el desig
de coneixer algu , i sentirse atrapat
per l' amor.
falta el pas !
de llençar-se a la plaça de la vida...
la felicitat esta en entrar dins la dança
encara que no sapigues dansar...
la vida o algú , t' ensenyarà.
Avet_blau -
espurnes[Ofensiu]ANEROL | 06-07-2007 | Valoració: 9
d'un moment; però, em poses el caramel a la boca i deseguida me'l retires; unpel massa curt. Observas i empatitzes força.
Valoració mitja: 9