El dramatisme d´un instant

Un relat de: Akunamatata

Ella adora la música, i li encanta ballar; però mai ho fa si no està sola, perquè té por que els altres riguin d´ella.
A ella li apasiona el cinema, però mai hi va, perquè no té amb qui anar; i no vol que els demés sàpiguen que està sola.
Quan està avorrida i no sap que fer, va a la Plaça Sant Jaume a riure´s de la gent que està ballant sardanes…

A ells no els hi agrada tant com a ella ballar, però després d´una sessió de cinema, els hi agrada trobar-se a la plaça Sant Jaume per pasar una bona estona ballant, els importa que els mirin, fins hi tot que es riguin d´ells. Ells són feliços...
Ells sempre la conviden a entrar al cercle, però ella no vol, fingeix tenir pressa per trovar-se amb algú, i quan gira la cantonada s´amaga darrera un arbre i continua rient de la gent que balla sardanes.
A la llunyania un home se la mira, s´acosta a ella i li pregunta si necesita ajuda; ella li diu que espera a algú.

Dues noies fan fotos desde lluny, i somriuen, doncs han aconseguit captar el dramatisme d´un instant….

Comentaris

  • Aniversari[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • amelie | 04-11-2007 | Valoració: 10

    aquest relat m'ha fet pensar...
    crec que en el fons és bastant dur, no ho sé. la noia pot haver entrat en un laberint sense sortida i ja ha quedat condemnada... ejem bé que m'ha agradat.

  • I de vegades son els instants els que ens salven el día. [Ofensiu]
    Roserdeljardi | 10-10-2007 | Valoració: 8

    Massa curt. No sigues tan breu i deixan's devorar els teus meravellosos i adictius textos!!!

  • mirant la vida desde darrera[Ofensiu]
    Avet_blau | 08-07-2007 | Valoració: 9

    mirant la vida desde darrera,
    darrera de la por a ser feliç,
    a ser reconegut , a expresar emocions.

    la vida darerra el desig
    de coneixer algu , i sentirse atrapat
    per l' amor.

    falta el pas !
    de llençar-se a la plaça de la vida...

    la felicitat esta en entrar dins la dança
    encara que no sapigues dansar...

    la vida o algú , t' ensenyarà.

    Avet_blau

  • espurnes[Ofensiu]
    ANEROL | 06-07-2007 | Valoració: 9

    d'un moment; però, em poses el caramel a la boca i deseguida me'l retires; unpel massa curt. Observas i empatitzes força.

Valoració mitja: 9