El pas del temps...

Quan era petita no m´agradava el tacte de la gespa, però els meus pares sempre m´hi asseien, allà, perquè resultava graciòs veure´m enrabiada enrabiadeta i plorant com una mona, perquè em feia angunia estar allà. Encara ara em fa una miqueta de respecte, però ara ja no li importa a ningú, ja ningú s´hi fixa; i si algú ho fa, simplement diu que et posis un jersei sota el cul, i que t´espavilis…
Quan era petita i trencava algun got algú sempre deia: "mira que mona, volia ajudar a parar la taula". Ara quan estic parant taula ni tan sols aparten els braços mentre jo poso el mantell…
Fa molts anys m´encantava anar a la farmàcia perquè el senyor Antoni sempre em donava aquelles boletes de caramel i de colorins (per cert, com es deien?) quan anava a comprar qualsevol xarop. Ara em mira despectivament quan entro a comprar condons…
Quan era petita i feia un dibuix ma mare el penjava sempre a la paret de casa; ara quan em veu dibuixar (que és un dels meus hobbies ocults) em diu que només sé fer que perdre el temps…
Recordo un dia quan feia gimnàstica artística que una companya meva va explicar-me qui eren els Reis Mags i el Pare Noël, i jo per la por que tenia de explicar-li a ma mare vaig estar tres anys fingint no saber res…
Avui parlant amb la Júlia Julieta, em recordat que la meva professora d´Art em va dir l´altre dia que "JO ERA UNA MIMADA", simplement perquè vaig dir-li que no volia tornar a estudiar més, perquè tenia por de no treure-m´ho i decebre a ma mare…
Ma mare considera que soc una mimada perquè de tant en tant necessito una abraçada…
"És difíl ser un mateix si els altres constantment t´estan dient com ets sense saber si és veritat el que diuen"

Quan era xiki tot era molt més fàcil!!