El pas del temps...

Un relat de: Akunamatata

Quan era petita no m´agradava el tacte de la gespa, però els meus pares sempre m´hi asseien, allà, perquè resultava graciòs veure´m enrabiada enrabiadeta i plorant com una mona, perquè em feia angunia estar allà. Encara ara em fa una miqueta de respecte, però ara ja no li importa a ningú, ja ningú s´hi fixa; i si algú ho fa, simplement diu que et posis un jersei sota el cul, i que t´espavilis…
Quan era petita i trencava algun got algú sempre deia: "mira que mona, volia ajudar a parar la taula". Ara quan estic parant taula ni tan sols aparten els braços mentre jo poso el mantell…
Fa molts anys m´encantava anar a la farmàcia perquè el senyor Antoni sempre em donava aquelles boletes de caramel i de colorins (per cert, com es deien?) quan anava a comprar qualsevol xarop. Ara em mira despectivament quan entro a comprar condons…
Quan era petita i feia un dibuix ma mare el penjava sempre a la paret de casa; ara quan em veu dibuixar (que és un dels meus hobbies ocults) em diu que només sé fer que perdre el temps…
Recordo un dia quan feia gimnàstica artística que una companya meva va explicar-me qui eren els Reis Mags i el Pare Noël, i jo per la por que tenia de explicar-li a ma mare vaig estar tres anys fingint no saber res…
Avui parlant amb la Júlia Julieta, em recordat que la meva professora d´Art em va dir l´altre dia que "JO ERA UNA MIMADA", simplement perquè vaig dir-li que no volia tornar a estudiar més, perquè tenia por de no treure-m´ho i decebre a ma mare…
Ma mare considera que soc una mimada perquè de tant en tant necessito una abraçada…
"És difíl ser un mateix si els altres constantment t´estan dient com ets sense saber si és veritat el que diuen"

Quan era xiki tot era molt més fàcil!!

Comentaris

  • Mimada jo?[Ofensiu]
    marisanicollet | 21-02-2008

    Hola reina, les boletes de la farmàcia es deien "anissets o anissos". Encara que tingui un quants anys més que tu, et dire que m'han passat les mateixes coses i segurament com a la resta dels mortals. Per poder ser, tu mateixa? Has de començar per valorar-te i fer el que et vingui d'aguts, això si, mirant de no ofendre als altres. Malgrat que de tant en tant te'n sentiràs alguna i tindràs que callar. "C'est la vie"
    MARISA, 21/2/08

  • laberintia7 | 05-07-2007 | Valoració: 10

    tota la raó. em posa trista pensar en aquestes coses... no sé perquè el temps sempre s'emporta el que hauria de romandre!

  • Tens raó[Ofensiu]
    Roget | 03-07-2007 | Valoració: 9

    Mai no m'hi havia fixat en alguns dels casos que expiques... alguns, fins i tot, poden semblar graciosos però... com canvien les coses!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: