Futur

Un relat de: Akunamatata

Sovint diuen que perdo el temps, perquè no tinc pressa per viure...
Sovint diuen que m´en fotu de tot, perquè m´em fotu d´ells, i ells creuen ser-ho tot...
Sovint diuen que no valoro el que tinc, però qui mai ha dormit sota un coixi, mai el trobarà a faltar...
Diuen que soc una feliciana, perquè penso que existir és nèixer i morir a cada passa...

Tras molt pensar, he arribat a una conclusió...deixaré els estudis! Encara que ningú enten la meva manera de pensar, ni de veure la vida, jo sempre he pensat que ho tenia tot molt clar...però ara mateix les meves idees estan volant, i no sé com agafar-les...

Per mi la vida és una oportunitat que algú m´ha donat, i que he d´aprofitar al màxim, m´agradaria no deixar de viure mai... Però he volgut viure tant, he volgut aprofitar tant cada moment, cada lloc, cada situació; que ara m´anadono que no tinc res, només records, pensaments i emocions...
Penso que ja arribat el moment en que porti la meva vida cap algun lloc determinat, crec que ja s´ha acabat voler viure d´una manera tan irreal en aquesta societat, on els sommiadors estem mal vistos...

Mentres tothom està patint pels examens; mentres tothom està a classe, mentres tothom té el seu futur decidit...jo aquí estic, estirada al terra fred de casa meva, escoltant Los Delinqüentes, i ni tan sols em preocupa res, ni els examens, ni les meves faltes d´assistència, ni el meu futur...

Realment aquest any he après un munt de coses, i estic contenta encara que sé que no em treuré el batxillerat; perquè per mi és molt més important el saber, que no pas tenir el paper amb cap titol; perquè així com les paraules el vent se les endú, els papers amb el temps s´acaben fent malbé, però totes les coses que he après durant la meva vida (sense estudiar, sense cap mena de llibre, ni de preocupació) aquestes viuran en mi per sempre...

Voldria estar ben lluny d´aquí, cantant i ballant, rient i saltant, sense sentir-me malament per no ser com la resta, per no voler planificar un futur ple de diners, obligacions, monotonia...

"Soy un gusano too raro, y no me siento diferente"

---Avui només tinc ganes de pensar---

Comentaris

  • començo a llegir-te[Ofensiu]
    ANEROL | 06-07-2007

    i seguiré llegint'e

  • UN FUTUR NO GAIRE SEGUR[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 22-06-2007 | Valoració: 8

    PERO MOLT TEMPTADOR... PER DESGRÀCIA AVUI ES NECESSITEN PAPERS PER A TOT, EL CARNET DE CONDUIR, EL D.N.I., EL PASSAPORT, LA TARGETA DE LA SEGURETAT SOCIAL, EL CARNET DE LA BIBLIOTECA, EL CARNET DE CLUB DE FUTBOL, EL LLIBRE DE FAMÍLIA, ELS CERTIFICATS DE L'E.S.O., DEL BAT, LA LLICENCIATURA D'AIXÒ, LA DIPLOMATURA D'ALLÒ ALTRE, EN FI, ENCARA HAS DE TREBALLAR MOLT ABANS DE PODER PASSAR TANTES HORES ESTIRADA AL TERRA DE LA TEVA HABITACIÓ. ESCRIUS MOLT BÉ, AIXÒ JA ES UNA BONA FEINA. UN PETONET. EULALIA.