El secret de la felicitat

Buscant el secret de la felicitat, es va trobar pel camí amb la paciència. Qui va preguntar-li on anava. Aquest va contestar-li que anava en busca de la felicitat; i la paciència molt emocionada va dir-li que si s´esperava un parell de dies l´acompanyaria… Però ell va negar-se, va dir-li que tenía pressa, i que volia trobar-la d´inmediat… I seguit d´això, la paciència decebuda va reposar: "Si no tens suficient paciència com per esperar que la felicitat arribi pel seu propi peu, mai aconseguiràs trobar el secret de la felicitat"…

El que vull expressar amb això és, que moltes persones es perden les petites alegries del dia a dia, mentres esperen la gran felicitat. A vegades quan tenim un problema, ens enfonsem tant i tant que ens creiem ser les persones més desgraciades del món, i pensem que mai serem feliços, i diem que tot se´ns ajunta…però realment tot se´ns ajunta perque estem sensibles, i perquè qualsevol cosa ens afecta…però si sabem mirar la vida com quelcom positiu, ens donarem conta que cada dia és màgic simplement pel fet de existir… Llavors, considero que si sabem valorar el dia a dia amb un gran somriure als llavis, serem més feliços que si passem la resta de la vida esperant trobar la gran felicitat..perquè ja es diu: no deixis per a demà el que puguis fer avui, així doncs; sigues feliç, i somriu, somriu molt!