Trïar un camí

Un relat de: Akunamatata

A vegades creiem que les coses han d´anar d´una manera determinada, i si acaben no essent així ens enfadem i no veiem cap altre camí, ens deprimim i començem a baixar escales…
Fa uns dies només pensava en ell, pensava que imaginant una realitat viuria més feliç, pensava no ser ningú si no estaba al seu costat…però els dies passen per a tots, i les coses canvien; i n´hi han tants camins, tantes escales que pujar que ets tu mateix qui escull quin agafar…
Ara et sento tan lluny que ni tan sols puc agafar la teva mà, però no la necesito ja, doncs he decidit pujar escales fins a un altre camí que em fasi somriure, que em fasi brillar…

Una llum brilla ara, per a mi ben lluny, però la sento tan a prop que no puc deixar de mirar-la, de sentir-la…hi han coses que arriben com per si soles, i amb el temps van fent-se més consistents, es van fent més fortes i et van fent més feliç…
Es com si després de tirar un dau de vint cares per descartar les posibilitats que no m´acaben de fer el pes; tu estiguis allà, esperant ser la última tirada del meu dau per la ser la meva primera oportnitat…

Perquè en el fons tot importa i tot tant se´n val…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer