Cercador
Un llarg camí...
Un relat de: Akunamatata- Compartir:
2 mesos són interminables
55 dies semblen eterns
Però 1320 horas per veure´t, per escoltar-te, per abraçar-te no són res
Estic caminant entre núvols de cotó, estic traçant el meu recorregut per una linia recta que va de camí cap al sol I ara que sento al sol més aprop que mai, soc tan feliç que ja ni tan sols puc veure res més, no puc deixar de pensar en el poc temps que resta per poder abraçar-te, només espero no cremar-me quant arribi aquest moment
Cada cop et sento més aprop, cada minut que passa es resta en la nostra conta i es suma als meus sentiments cap a tu. Tot es resumeix en dues sinceres paraules, no creus?
La vida pot resultar complicada només si nosaltres volem que així sigui
Jo m´estimo més pensar, que demà només quedaran 2 mesos, 54 dies i 1296 hores
Perquè sabent que cada dia queda una miqueta menys per estar al teu costat no és difícl somriure, ni sommiar, ni viure...
Gràcies per guiar-me en el camí cap al sol, espero que les 1320 hores no siguin tant com per ennúvolar el nostre camí junts
