Cercador
El dilema de la bicicleta
Un relat de: T. Cargol- Compartir:
Noto com s'escorre el temps entre els meves mans ara que son les tres del mati.
Tinc ja una dada clara: el que he vist fer al temps en la distància que va d'ahir a avui.
No és, per tant, el moment de marxar, un punt teòric llunyà, és un punt de l'agenda de butxaca.
El temps està comptat, no en queda ni una engruna lliure.
Hi ha una pressa incongruent, inconscient, per deixar-ho tot lligat.
Potser la vida ens donarà un respir fins a l'avorriment, però no cal fiar-se'n, és un temps rigorós, prefixat per mil·lennis d'experiència.
Si tinguéssim un respir tal vegada podríem...... són tantes les feines que ens manquen, cada vegada n'abastem més, cada vegada que ens passa el temps en veiem una de nova.
Qui ens donarà descans en aquesta boja, inútil carrera?
Hi ha tantes coses per fer,....ja no és no patir nosaltres, és que no pateixin els nostres fills més ben dit, que desfruitin, si poden. Que no tornin els dimonis de les coses mal fetes, dels deures inacabats, de les necessitats peremptòries. Potser el neguit o el repte no són més que un instint de vida; si no haguéssim de sortir a donar al cara que fariem a què ens dedicariem en el nostre confortable cau?
Tens un dilema, el dilema del ciclista cansat, però que no gosa deixar de pedalar.
Potser no n'hi ha per tant i poses peu a terra i segueixes vivint, a un altre ritme.
Tot adquireix coherència. Soluciones problemes que creies impossibles. Parar-se significa gosar parar, baixar de la bici, caminar amb ella pel camí, gosar pensar que pots en aquest moment morir, malgrat que sembli contradictori.
Comentaris
-
" baixar de la bici "[Ofensiu]kispar fidu | 06-02-2006
poses peu a terra i segueixes vivint, a un altre ritme.
M'encanta la Bici, i sovint mentre faig algun tomb amb ella, em sento cansada, fatigada, que se m'esgoten les forces per continuar pedalant per avançar en aquella pujada que em roba l'alè per moments; i tens raó en dir que no goses posar el peu a terra, no goses aturar-te tot i el cansament que t'exhausta...
Sovint a la vida, diàriament, volem abarcar massa coses. Fer-ho tot perfecte, tot ha de sortit bé, a la perfecció. No ens podem aturar, no gosem. Presses per arribar a tenir-ho tot, per arribar al punt més alt. Per ser més i més cada cop...
i certament, el dilema es presenta, i la solució sembla i hauria d'estar clara:
Cal Baixar de la bici,
Cal aturar-se i respirar.
Posar peu a terra i optar per seguir vivint
a un altre ritme, sense presses.
Cal aprofitar el moment sense ofegar-lo...
M'ha agradat la teva reflexió i la comparació amb el dilema del ciclista que per superació es planteja l'esgotar les seves forces fins a uns límits de vegades innecesaris.
que vagi bé!
ens veiem per aquí!
Gemm@
-
Vaig llegir...[Ofensiu]AVERROIS | 25-12-2005
...que en un pais llunyà hi havia uns sers que vivien agafats a les roques d'un riu cabdalós. Cap dels sers gosava deixar-se anar ja que el riu els ofegaria. Però va neixer un dels sers que es va cansar d'estar agafat i per sorpresa de tots es va deixar anar. El riu el va revolcar, el va enfonsar i com un miracle el va asurar uns metres més avall i va poder nadar sense cap por. Crec que ha vegades ens agafem massa fort a la pedra que ens han donat i per això tenim por de deixar-nos anar.
Mèrces pels teus comentaris i el nom d'Averrois, es Averroes en català, ja sé que els cognoms no s'haurien de traduir i hauria d'haver fet servir el nom àrab, però em va semblar més coherent.
Una abraçada i bones festes a tots els teus.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini