El dia del meu enterrament

Benvolguts assistents:

Dono la benvinguda i us agraeixo la presència a tota la meva família, la de a prop i la de lluny, a tota. També a tots els amics, companys, coneguts i, fins i tot, a algú que potser ni em coneixia, però que avui està aquí i als que si que em coneixen però que no han pogut venir. A tots, gràcies i, com resava un epitafi d'un famós, perdoneu que no em posi dret, sé que ho comprendreu.

Vull que sabeu que ja fa molt de temps vaig decidir eximir d'una feixuga responsabilitat a la persona que oficia aquest acte. Estic segur que el poc o molt que coneix de mi és el que ha preguntat fa unes poques hores... o no. Sé del cert que, amb molt bona intenció, us diria tot un reguitzell d'elogis, qualitats, bones accions, fets i, potser, també algun defecte que, suposadament, descriuen el meu traç per aquesta vida. Per alguns de vosaltres serien mitges veritats i per la resta, mitges mentides... Per això no m'agradaria que tal dia com avui algú titllés de mentider a una bona persona que no ha fet res més que la seva feina el millor que ha sabut.

Els que m'heu conegut millor sabeu ben be que jo no he estat mai un model d'eloqüència, potser pel meu caràcter introvertit, tímid i amb un sentit del ridícul exagerat, és molt possible que m'hagi perdut moltes coses bones, de ben segur. Per altra banda, m'ha agradat sempre escriure coses, sentiments, fets i d'altres bajanades que potser per molta gent eren cursilades però per a mi resultaven molt importants. De fet, una persona molt estimada per mi em va dir un dia: "Ets molt bo, escrivint, R.!", sé del cert que ho va dir amb tota sinceritat, més que res perquè li vaig endevinar mitja llàgrima mentre ho deia, encara que l'afirmació em va sobrevalorar. Es per tot això que us he redactat jo mateix aquest escrit i la veritat encara no tinc clar qui l'ha de llegir, segur que no seré jo, ja sabeu: la meva timidesa i d'altres aspectes obvis ho impedeixen.

Posant a la balança els meus defectes i qualitats us podeu imaginar cap on es decanta: qui m'ha conegut be ja sap que no he sigut de gaire bon tracte: a vegades egoista, a voltes irascible, potser un xic malpensat, molt rancorós i d'altres males herbes que cada ú de vosaltres pot anar sumant, en fi: tenia un pel de mal caràcter. Pel que fa a les qualitats, això si: no us les diré jo, si ho deixo a les vostres mans, em sembla que en sortiré més ben parat, penseu-ne alguna. He procurat sempre ser sincer, he intentat estar un bon i fidel amic i, per damunt de tot, el més important per a mi: HE ESTIMAT.

Sinceritat, amistat i estimació son les tres coses que més he valorat en una persona. Amb la combinació de les dues primeres o de les tres es teixeix una altra: la confiança, que tantes vegades he cregut donar i algun cop me l'han tornada trencada... però he continuat estimant. És precisament el que vull emportar-me: l'estimació que tinc per algunes persones, presents o no. Si deixo aquí aquest sentiment, de ben segur em mancarà allà on vagi i vull continuar estimant-les, elles ja ho saben.

He apreciat a molta gent i a qui estimo ja ho sap perquè li he dit o li he demostrat. Ara be, jo no he sabut mai si he sigut correspost, tan sols dir-vos que si mentre sentiu aquest petit sermó heu deixat lliscar alguna llàgrima o, si més no, heu sentit una petita i dolça punxadeta en el fons del vostre cor, això voldrà dir que sentiu quelcom per mi i seré feliç, dons em sentiré estimat i/o apreciat. Què hi ha de més valor que pot emportar-se hom a l'altra banda?.

Gràcies a tots per la vostra paciència, i si al llarg de la meva vida he fet mal a algú, li demano que em perdoni, si pot. Ara només em resta dir-vos que per molts anys NO ens veiem, serà el millor per a vosaltres, us ho asseguro!!.

Adéu.


R.B. <08·06>