El despertar del sexe

En Joan estava estirat al terra dormint, feia una estona que havia acabat la festa de finalització d'aquell curs de llengua estrangera a Londres.

Professors i alumnes s'havien trobat a una de les sales del col·legi major on vivien la major part dels alumnes i havien gaudit de begudes i menjar variat, amb un cert excés de cerveses i altres tipus d'alcohols. També hi havia hagut música i ball. Realment havia estat una festa molt divertida.

En Joan estava especialment satisfet perquè havia aconseguit el telèfon d'una noia de Barberà del Vallès i tenia clar que quan arribessin a Barcelona una de les seves prioritats seria tornar a veure-la.

Els més troneres havien apurat tant la festa que al final s'havien quedat sense "Underground", i com que era molt tard havien acordat quedar-se a dormir allà mateix al col·legi major i a l'endemà quan tornès a funcionar el ferrocarril metropolità ja ferien cap cadascú a casa seva.

El Joan tenia habitació pròpia en aquella residencia però va preferir quedar-se allà amb els altres encara que tingués que dormir al terra.

Va trobar un lloc entre una guapa sevillana i la meravellosa professora de segon nivell. No havia tingut necessitat de buscar-lo, les dues l'havien cridat; per un moment va pensar que tots tres junts en aquell raconet potser farien seguir la festa, però la sevillana enseguida va donar la bona nit i es va posar a dormir, l'anglesa tampoc va fer res que denotés altra cosa que ganes de dormir. Bé, de totes maneres havia estat una festa genial.

En Joan estava dormint quan va notar que algú li fregava suaument el braç, va obrir els ulls i va veure la noia anglesa que el mirava amb ulls sense son. "¿Vols que anem a la teva habitació?" va preguntar la noia. En Joan no donava crèdit a les seves orelles, no estava segur del que li havia dit. Ella va repetir la pregunta i en Joan va assentir suaument.

La professora va tocar a l'altre noia que es va despertar de seguida i que no semblava que estès gaire dormida i li va dir: "nosaltres marxem". En Joan li va semblar veure un posat d'enveja en els ulls de la noia morena.

Van arribar a l'habitació d'ell. Era la seva primera experiència amb una noia però la naturalitat que presidia la relació l'impregnava de una gran tranquil·litat, era com si d'una cosa es derivés la següent com a conseqüència obligada i no es tingués que fer rés més que deixar que les coses passessin.

No sabia ben bé com actuar davant d'una dona però era sensible i sabia veure les marques que indicaven el camí, amb això si que era llest. Ja aprendria sobre la marxa.

Es van despullar. Ell era prim i bell, el seu cos d'esportista era l'enveja de moltes noies, l'anglesa havia triat bé. Quan ella es va treure la roba ell va veure que també havia estat afortunat, era un cos molt bonic, la noia no era gaire alta però estava molt ben proporcionada, els pits eren petits però rodonets i molt bonics, la pell clara i suau, no estava ni prima ni grassa sinó en la seva justa mesura i la cara la d'un àngel bordejada per una curta cabellera llissa i rossa.

S'havia enamorat d'aquella professora des de la primera classe però mai hagués pensat que ella li dirigiria un pensament i allà estaven en aquells moments tots dos, home i dona.

Es van acostar i es donaren un petit petó, després un de més gran i al final es van menjar la boca. Ella tenia gust de tabac, era una empedernida fumadora i tenia un sabor molt fort a tabac. Al Joan fins i tot li va agradar això, era el seu gust i estava bé.

Després s'abraçaren i es tocaren i notà la calidesa del seu cos i la delicadesa de la seva pell. S'arrauliren al llit i es van donar als jocs i les carícies, tot era fàcil, era un fluir, sols deixaven que les coses passessin, veure que li agradava de fer a un, veure el que li agradava de fer a l'altre. Rebre i donar.

Ella li va indicar clarament el que li agradaria i en Joan s'hi va acostar amb curiositat. Era un quelcom totalment estrany per a ell, el va mirar, el va tocar, el va olorar, el va estimar i es va sorprendre del gust que va sentir, tenia gust a mar, com quan agafes una petita petxina que es troba amagada a la sorra de la platja, la rentes amb l'aigua de la mateixes ones del mar i te la menges allà mateix a la platja, era el mateix, el mar en estat pur. Tenia gust a mar!!.

Més tard descobriria que al igual que els fills de la mar tenen cadascú el seu sabor, també les persones amb això són diferents, ara sols gaudia del moment.

Al final desprès de força estona de rebre i donar-se plaer es van quedar adormits agafats l'un amb l'altre al petit llit de la residencia universitària.

A les vuit del matí en Joan es va despertar i es va adonar que estava suat, es llevà del llit, agafà una tovallola i se'n va anar a les dutxes comunitàries de la planta segona. Tot es feia sense pensar, tot seguia fluint.

Ben net i ben pentinat va tornar a l'habitació, es va tornar a posar al llit i la va abraçar novament; ella es va despertar i es va adonar del que havia succeït i li va dir "tu tan net i jo tan suada". Quina tonteria acabava de dir, per a ell ella estava perfecte, un àngel com ella mai estaria brut.

En aquell moment va entrar la cambrera que s'ocupava de la neteja de les habitacions, una grossa dona negra, va veure la parella i va dir "Sorry" i tornà a sortir tancant la porta. L'anglesa va dir "tranquil, no passa res", i tant que no passava rés, tot era ben natural. Al Joan li va estranyar un xic aquell posat de mare protectora, però li era ben bé igual.

En aquell moment li va fer al Joan el millor regal que mai li havia fet ningú, li va fer una valoració natural que es diu sense pensar i que surt del cor. Ella va dir "¿Tens germans?, se'ls recomanaré especialment a les meves amigues". Ell va dir-li que no, però carai que bé que havia sonat allò.

Després van parlar de sexe, "¿Quina fantasia sexual tens?" li preguntà ella. Realment si en Joan n'hagués tingut una la estava complint en aquell mateix moment. Ella va seguir "A mi m'agradaria fer l'amor amb tres homes alhora". Carai, les noies que ell coneixia fins aleshores veien el dimoni quan un els hi parlava del sexe, tot era pecat i ara en un instant, un petit comentari, i s'acabaven de enfonsar totes aquelles muralles, ni les trompetes que enfonsaren les muralles de Jericó havien tronat més fort. El plaer no era pecat, el gaudir de la carn i el sexe no estava prohibit, el parlar dels propis desitjos era bo i el verbalitzar-los era natural. Un terratrèmol acabava de sacsejar les parets de la moral, estava permès de ser sincer. I ho deia una noia jove, neta i clara. La vida del Joan havia donat un pas de gegant, la seva visió del món també.

El dia va anar creixent, es van llevar i vestir i ella va marxar.

En Joan va sortir a passejar, aquell dia el cel era més blau, el sol escalfava amb més força, el arbres eren més frondosos, la gent era més propera, hi havia més flors als parterres i els seus colors lluïen molt més, tot era com si acabessin fer-ho de bell nou".