El cotxet del senyor Albert

L'Albert tenia un cotxet d'aquells cuadradets amb rodetes blanques i tot guarnidet que en aquella epoca en deien de fabricació casera. El sr.Albert n'estava joios i no volia que ningu li toques el cotxe, un bon dia va tindre que viatjar juny amb el tren i els seus fills, en Joan Albert i l'Albert Joan, van pensar:
-Escoltam Albert, saps que he pensat?
-Que! que has pensat?
-Que avui es la castanyada!!
-I que vols dir?
-Que podriem anant-se'n tu i jo de boleo amb el cotxe del pare aquesta nit!
-Calla!! calla!! boig, que dius ara!!! Ja saps com es el pare!! Si se n'enteres ens mataria!!!
-No home no!! no siguis tan cagat!
-Be ho fare doncs!! ho fare!! anem-hi, anem-hi!

I al vespre tot mudats amb el cotxe se'n van anar disparats! Quina nit van pasar, no van parar de menjar i ballar, fins que al demati a casa van tenir que tornar.

A l'aparcar el cotxet es van esdavenir que els hi havien fotut un bonyet.

-Ha!! o veus!!! veus com no t'havia de fer cas!! Ara el pare que??
-Calla!!! enlloc de buscar les solucions nomes busques les raons!!!
-Doncs que fem?
-Ens anem a Cal Planxista!
-Ara?? a aquesta hora?? Que ets boig!! ara ni ens escoltara!
-Calla home de les complicacions! Anem a probar-ho.

Cap al planxista se'n van i suplicant-li que si els podia arreglar, aquest mala cara els hi va posar ja que no era hora de treballar, pero tant li van prometre i suplicar que els hi va arreglar.
A casa el cotxet van aparcar i al migdia va arribar el pare Albert, i vinga mirar el cotxe tot capficat i els dos fills ben espantats anaven dient:

-Aquest que deu mirar??
-Calla no cridis que no ho senti que se n'adonara!

I al final un es va decidir a preguntar:

-Pare, que li pasa cap cosa al cotxe que no pareu de mirar?
-Ai fill meu no se que hem pasa, no se si estic malalt, jo hem tornaré boig!
-Perque pare?
-Mireu, quan m'en vaig anar vaig deixar un bony al cotxe i ara no el se trobar per mes que el miro.




Maria Pilar (Valeria)