El cor dins una bombolla

Vola amunt, deixa’t anar,
cor, que ara et vols obrir pas,
podent anar més enllà,
apartant, si cal, els núvols.
El sol et vindrà a trobar
i et cremarà les angoixes;
el vent s’endurà la por
fins allunyades galàxies.

Vola com les bombolles
que amb una empenta s’escapen
del suau bufar dels infants,
com transparents globus nans
que agafen aire i sospiren
per un destí que és el cel.

Vola cor i fes com elles,
que amb tan petit transitar
es deixen portar per l’aire
rient quan han d’esclatar.
Sabó i escuma que ballen
en un infinit saló,
i als ulls dels nens s’hi emmirallen
esferes de mil colors.

Vola amunt, cor, i ambiciona
que amb explosions d’alegria
s’esquitxi tot donant pas
als tons mes bells de la vida,
colors vius que s'apagaven
i ara brillen més que mai.