Fosc

que quan estem a les fosques, interiorment, ens és difícil veure la llum que hi ha, encara que sigui a pocs metres d'on som nosaltres. I és que en el fons ens neguem a mirar-la, per por de quedar enlluernats. I cal un esforç, un primer pas per seguir-la. Un poema breu però amb molta força.
Una abraçada

aixo em fa por!!
per fevor, si us plau llum torna!!!
era una broma mama!!!
ah ah ah !!!
que t'ho passis bè mama

No és broma... encara que les bromes aporten. Pots tenir a prop una capsa de llumins per il·liminar la foscor. Sols cal que obris la capsa i rascar. I sols manquen les ganes de rascar. Tanca els ulls. Obre el ulls. I rasca si cal tota la capsa.

Un petit poema, breu i concís com un cop de puny.
Aquestes breus pinzellades, de cor enfora - a mi m'agrada de deixar-ne algunes també- que es poder llegir i rellegir, van agafant matisos i colors canviants i pots anar-hi trobant variacions i textures diferents, segons l'estat d'ànim. La complicitat entre comunicant i comunicador es fa més etèria que en un poema o un relat més concís i llarg.
Aquest m'ha agradat força.
Salut.
Ramon