El cocodril

Van trucar a la porta. Vaig anar a obrir i hi havia un cocodril amb un bri d'herba a la boca. Sempre m'havien agradat els cocodrils, però no m'imaginava que fossin tant grossos. Primer vaig tancar la porta de cop, fruit de l'espant; vaig estar reflexionant fins arribar a la conclusió de que algú l'havia portat allà. Com podia haver trucat ell sol sinó? Vaig agafar aire, vaig tornar a obrir la porta i em va mirar directament als ulls. Vaig tornar a tancar la porta ràpidament. Una barreja de por i curiositat m'estaven fent ballar el cap. Vaig pensar que si realment fós un ser ferotge no hagués dubtat en llençar-se al meu coll directament tal com havia vist en els documentals del 33. Novament vaig obrir la porta i sense treure-li els ulls de sobre anava mirant cap un costat i altre amb l'objectiu de trobar una explicació coherent de per què aquell monstre verd havia arribat a casa meva. No vaig veure res i quan em disposava a entrar a casa meva desistint de tota explicació raonable, el cocodril va deixar caure el bri d'herba que tenia a la boca i amb una veu tímida i temorosa em va preguntar: -ets una bona persona? - ... ...
Em vaig quedar de pedra. Però curiosament no em vaig espantar. No deuria ser tant dolent si podia parlar; a més, una pregunta com la que em va fer mereixia donar-li confiança. Vaig arronsar les espatlles i amb un petit somriure li vaig dir que si amb el cap. El vaig observar atentament i vaig poder apreciar que sota una de les seves potetes hi duia un llibre. Li vaig preguntar: -De què és aquest llibre, saps llegir?- No estava del tot segur al haver-li fet aquella pregunta, potser em vaig prendre massa confiances. -I és clar que sé llegir, i doncs què et pensaves? Vols que t'expliqui de què va? Doncs parla de que en un futur els homes i els animals viuran en harmonia en un món ideal i fabulós. Si vols te'l deixo, te'l llegeixes i com que la setmana que ve he de tornar a passar per aquí ja em diràs què t'ha semblat.-
Si la meva memòria no m'enganyava, estava presenciant el típic cas de assetjament de principis que tantes vegades m'havia passat quan venien els testimonis de Jehovà a casa.
I de la mateixa manera que la meva ment impermeable decidia despedir-se d'ells, molt educadament, vaig tancar la porta i vaig anar a la nevera a buscar una cervesa.