Cercador
EL CIRC DE LA HIPOCRESIA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
No tenien culpa, no sabien el seu destí.
Un imponderable, el deliri d’un boig
i de sobte, sense avís, arriba la fi.
Un cop ha passat, tot són laments.
El que em pregunto és si són sincers.
Veig l’escampada de detalls mostrats
que a ningú ens hauria d’interessar.
Morbositat, aparences, audiències.
L’oportunitat perfecte d’aparèixer.
De fer-ne, de tot plegat, un circ
on el mestre de cerimònies no somriu.
No quedaria bé, malgrat sentir-se joiós.
Novament a la palestra, a primera plana.
I així es fa de la desgràcia tot un xou,
un gran circ on la hipocresia n’és l’estrella.
No serà que no moren a diari obrers,
que, per l’avarícia de qui els ha llogat,
s’anteposa benefici per sobre de vides.
Que potser no s’han de lamentar també ?
Dones que moren a mans de les parelles;
accidents que, a diari, ens deixen víctimes;
malalts que moren perquè ningú els cura,
perquè una vacuna no és prou lucrativa.
Aquests que surten amb cares compungides,
no es lamenten també d’aquestes morts?
Que potser no hi ha pobresa al voltant,
de la que ens n’hauríem d’avergonyir?
Amb la que tanta gent pateix, potser més,
i cap d’ells es mostra amb rostre afligit.
El circ ha arribat a la ciutat.
Passin senyores i senyors.
L’entrada és gratuïta.
Comentaris
-
Savi poema.[Ofensiu]Nonna_Carme | 05-04-2015
Totalment d'acord amb tu. Els periodistes haurien de guardar el sensacionalisme per ocasions que fossin més profitoses per a els necessitats i no recorrer al "morbo" de la gent .
Bona Pasqua, Jordi. -
sí i Sí[Ofensiu]Joan G. Pons | 02-04-2015 | Valoració: 10
Absolutament d'acord. Amplitut de conceptes sincers i coherents.
-
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 01-04-2015 | Valoració: 10
Un gran poema
Montserrat -
El gran debat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-04-2015 | Valoració: 10
És un dels grans debats d'avui en dia, el paper dels mitjans de comunicació, especialment pel que fa a l'augment de notícies relacionades amb els successos. Cal parlar-ne tant, tanta audiència té, és tan important l'audiència? A vegades calen poemes així, remouredors de consciències. Una forta abraçada.
Aleix
-
Sensacionalisme[Ofensiu]Mena Guiga | 01-04-2015
Xafarderia, també es pot dir.
Amb la por amagada que no hàgim estat nosaltres els estimbats ni ningú proper a nosaltres.
Però passa sempre així: el tsunami, les Torres Bessones,...
I s'escampa que és massa.
Reconec que en anar a prendre un tallat em vaig posar al dia del fet, perquè no miro ni escolto notícies, miro de crear una esfera apart (egoistament i protectorament i més coses que se'n pugui dir).
També vaig pensar en altres sers vius que van tenir la mala sort amb l'impacte: els que vivien en aquella zona. I la vegetació. Tot ha patit.
Els medis són frívols: exposen desgràcies i passen, perquè toca, a esports i a la moda i al temps que farà. Tot forma part del cada dia.
Sap greu.
Tant de bo, si és cert això de les ànimes, tots siguin a un lloc de benestar. Ja no parlo de reencarnacions que el desaparegut Pedro Reyes deia, en una entrevista buenafuèntica -que per casualitat n'he sabut, d'aquest humorista, reitero que jo TV gens- que como no te acuerdas no puedes saber tus reencarnaciones y que para eso te las dice una pitonisa por 40 euros.
Bona entrada d'abril,
Mena
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102672 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com