Cercador
EL CIM
Un relat de: Ravegal- Compartir:
Fa anys van pujar el cim. Es van abraçar. T’estimo. Jo també. Aquest serà el nostre cim. Des de dalt van mirar el món. El món somreia.
El mes de juny van pujar el cim. Em fet bé de pujar, potser ja no hi podré tornar. Es van abraçar. Serà el teu cim i em recordaràs. Des de dalt es van mirar el món. El món estava trist.
El mes de novembre. Va pujar al cim. Va treure una urna de dins la motxilla. Va buidar les cendres i el vent se les va endur. Des de dalt va mirar el món. El món era gris.
El mes d’abril va pujar al cim. Va agafar la rosa i en va arrencar els pètals. Els va llençar enlaire i el vent se’ls va endur. Des de dalt va olorar el món. El món feia olor d’ella.
El mes de juny van pujar el cim. Em fet bé de pujar, potser ja no hi podré tornar. Es van abraçar. Serà el teu cim i em recordaràs. Des de dalt es van mirar el món. El món estava trist.
El mes de novembre. Va pujar al cim. Va treure una urna de dins la motxilla. Va buidar les cendres i el vent se les va endur. Des de dalt va mirar el món. El món era gris.
El mes d’abril va pujar al cim. Va agafar la rosa i en va arrencar els pètals. Els va llençar enlaire i el vent se’ls va endur. Des de dalt va olorar el món. El món feia olor d’ella.
Comentaris
-
La vida[Ofensiu]Montseblanc | 10-04-2021
Em sembla la història de moltes parelles, de moltes vides. De vegades sense pujar a cap cim. És el cicle de la vida, tots els colors, totes les etapes...
(no et preocupis pel lapsus, a tots ens en passen...)
-
LAPSUS TREMENS[Ofensiu]Ravegal | 09-04-2021
És que em fa vegonya deixar-ho així.
El segon paràgraf ha de dir: Hem fet bé de pujar...
A vegades passes la vista quatre vegades per sobre i no ho veus i quan ja no hi ha remei ho veus a la primera.
Disculpeu.