el cel del meu infern

Un relat de: teresa serramià i samsó

Caminaré camins de lletres sense cames;
m'arraparé en l'arrel del cel del meu infern
que em xucla sal de llàgrimes;
i nedaré per onades de mots i de mètriques,
de naufragades lletres-diamant;
i em descaminaré vestida de nuesa,
coronada de versos
que potser mai no llegirà ningú.


Comentaris

  • el plaer ha estat meu![Ofensiu]
    gypsy | 14-10-2006

    de llegir aquesta meravella.
    Gràcies també pel teu comentari.
    Et llegeixo!

    gyps

  • I nosaltres[Ofensiu]
    gypsy | 14-10-2006 | Valoració: 10

    caminarem pels teus mots de lucidesa interior,
    serem tu per un moment, allargassats del teu esperit,
    sentirem les teves pors talment com a nostres,
    i t'estimarem per haver-te coronat amb aquests versos.


    gypsy