El Carrer Portaferrisa.

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Quan arriba a la Rambla senyala part de la segona muralla gòtica que junt a la del carrer Santa Ana s'allargava per tota la Rambla fins a les dressanes obrint-se altra porta en el que és avui carrer de Escudillers, cridada de Trentaclaus; una altra en la Boquería, cridada de Santa Eulalia, i altra que es denominava la Porta ferrisa, en el que avui és carrer d'aquest nom.
Suposen algunes que en aquest portal es conservaven les portes aquelles de la ciutat d'Almería, portades pel comte don Ramon Berenguer com símbol de victòria, mentre que altra opinion les col·loca en la porta de la Boquería, conforme s'ha dit al parlar d'aquest carrer. De totes maneres, les portes que habia en el lloc que parlem, claveteadas de ferro o bronze, és el que va fer donar al portal la denominació de Porta ferrisa, que després es va estendre al carrer, ja que aquesta es cridava abans de la Cucurella o Cucurulla.
Una senzilla façana en la qual es veu un relleu amb les muntanyes de Montserrat, en les roques de les quals està asseguda la Vírgen sostenint al nen Jesús, en ademan aquest de serrar els becs de la muntanya, indica el lloc que en aquest carrer ocupa la capella cridada de Montserrat. Aquesta capella és propietat de la casa Magarola, l'escut de la qual es veu sota citat, formant part d'ella. El seu interior no presenta gens notable. Escogint-la en 1459 els monjos del monestir de Montserrat. en virtut del privilegi que els va concedir don Joan II permetent-los tenir jutge competent a Barcelona per a administrar justícia en les causes dels seus vassalls, i assenyalant-los per territori les cases que el monestir poseia en el carrer de la Porta ferrisa. Despues va passar aquesta capella a ser propietat dels PP. Carmelites; després de don Joan de Cardona, institutor de Felipe II, i per fi de la casa d Magarola que encara la posseïx.
En aquest carrer, front a la de Pi, i en el lloc que ocupa avui la del Duc de la Victòria i una bella poma de cases, s'elevava el palau cridat del marquès de Aytona, antiga casa de Gralla i Desplá. Moltes descripcions s'han fet d'aquesta casa, que era realment magnífica, i que ha desaparegut fa pocs anys, desapareixent amb ella un dels mes bells i mes suntuosos monuments de la Barcelona de l'Edat mitja. La família Gralla, ama i propietària d'aquesta casa, era una família de comerciants que va arribar a ser opulenta i a adquirir, segun sembla, títol de noblesa. En 1518, un mosen Miguel Juan Gralla era mestre racioner de la cort del rei, i una filla seva, cridada Lucrecia, la seva hereva, va casar amb do Francisco de Montcada primer marquès de Aytona, duent en dot, amb altres béns, la casa del carrer que ens ocupa.
Abans aquest carrer s'anomenava carrer Cucurella que era el nom de una figuera que hi havia a la cruïlla del carrer del Pi i la plaça Cucurulla. Es un carrer de cases nobles com la casa Gralla o Aytona, Despujol, Admetller, Quintana, Magarola, Senillosa, Palmerola, San Roman, Picó, Siscar, Torrescassana i Cartellà o Moya. Aquests edificis, en general, com els de la plaça de Santa Anna i els carrers afluents, no oferien la majestuosa presència dels del carrer de Montcada, a excepció de dos, situats precisament a cada extrem del carrer, autèntics palaus, que eren destacats pel seu mèrit extraordinari de les millors cases senyorials de la ciutat: la casa Gralla,més que lamentablement, vergonyosament desapareguda l'any 1856, i la de Cartellà o Moya, que encara resta en peu, i per molts anys sigui, però amb la minva de l'atractiu que oferia el jardí terrassa que donava a la Rambla. Ambdues construccions eren l'exponent dels estils arquitectònics que caracteritzaven dues èpoques distintes: la casa Gralla, erigida, més ben dit, reconstruïda el 1518, era un magnífic exemplar de l'estil de transició del gòtic al Renaixement, en l'interior, i de la plenitud del Renaixement amb ornamentació plateresca, a la façana. El palau de Cartellà, aixecat el 1773, és un gran edifici, sobri i solemne, correcte i elegant de línies, com correspon al gust neoclàssic dominant a l'època en què va ésser construït. No en direm res més, per haver-nos-en ocupat amb l'amplitud deguda al volum "LA RAMBLA, PASSEIG I JARDINS".
L'ambient dels establiments sempre han respost a llur tradició senyorívola i menestral. Així que en el transcurs de dos segles s'hi han destacat els llibreters, les pastisseries i xocolateries, tendes de robes fines, passamaneries, quicalleries, perruquers de luxe... i antigament hi tenia molt de prestigi "la botiga de la cullera" per l'enorme cullera de fusta que tenia sobre la porta. El seu gènere era articles fets a mà o al torn.
Els xocolaters junt amb les coques de Montserrat fa que l'ambient sigui dolç i agradable per els vianants.

Comentaris

  • Empremtes del passat[Ofensiu]
    kukisu | 04-01-2006

    Magnífic aquest retrat del carrer de la Portaferrissa, que ens informa de molts detalls que són desconeguts actualment. Et felicito cordialment, Maria Pilar. Moltes gràcies. També agraeixo molt els teus comentaris, que sempre m'ajuden a anar endavant.

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313815 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com