EL cafè dels mals entesos

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

Relaxat i còmode; era de la manera que em trobava assegut a la taula del cafè. Davant dels meus ulls, obert per la pàgina d'esports, hi tenia el diari, i just a la meva dreta una tassa de cafè fumejant i olorosa. Era la meva hora d'esbarjo, després tornaria a la feina i començarien els nervis i l'estrès.
De cop i volta, tot el cafè es va revolucionar. Una veu estrident, amb un toc de mal humor li va dir a la cambrera: - Mata'l!
Mig cafè va dirigir les mirades cap a la barra, i dos mossos d'esquadra, que es trobaven allà al mig, vestits de paisà, es varen aixecar de cop traient les respectives pistoles de les cartutxeres i enfocant els canons cap a l'home de la barra.
D'es d'una taula allunyada de l'entrada del cafè, gairebé al mateix temps, també es va sentir una veu ferma dient: - Surto!
Els dos mossos es varen organitzar la feina, i mentre un apuntava amb l'arma l'home de la barra, l'altre es va dirigir a la taula llunyana per impedir que el que semblava còmplice d'aquell altercat no pogués fugir.
El tremolor que vaig sentir a les cames, no hem permetia d'aixecar-me de la cadira, encara que m'ho haguessin demanat apuntant l'arma cap a mi.
La gent que es trobava allà asseguda, romania immòbil, sense pronunciar ni una sola paraula. La tensió es podia tallar amb unes tisores.
L'home de la barra, en veure la moguda que s'havia organitzat, amb una rialla de galta a galta va dir, dirigint-se als mossos: - La butlleta de la 6/49 no m'ha tocat i el que vull es que la cambrera l'estripi...
Per l'altra costat, l'home de la taula allunyada de l'entrada del cafè, també es va pronunciar tot dient: - Estem jugant al "truc" i sortir forma part del joc...
Els mossos varen desar les armes a les cartutxeres, i capbaixos varen dir: Senyors, ens tenen a la seva disposició per a tot el que necessitin...!






Comentaris

  • Dos malentesos[Ofensiu]
    nuriagau | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Un molt divertit i simpàtic relat. Pel que tu mateixa expliques al teu comentari, és el resultat del treball de dues persones: et teu marit i tu. Saps què? Trobo que t'ha quedat un relat molt encertat, caldria que li demanessis que t'anés proposant més idees.

    Un relat en què integres alhora un parell de confusions amb un parell d'expressions que tenen diferents significat i que cadascú interpreta segons la seva pròpia perspectiva.

    Ah! I uns mossos d'esquadra molt eficients, fins i tot, podríem dir que massa!

    Et felicito per aquest relat amb malentesos!

    Núria

  • Molt divertit,[Ofensiu]
    GTallaferro | 12-04-2008 | Valoració: 10

    i explicat amb un estil directe i amb molta frescura. M'agrada aquesta manera que tens d'explicar-nos aquestes històries.
    Molts de rec0rds!!!!:)))))

  • Un cas[Ofensiu]
    Melcior | 22-01-2008

    que potser tan real i creible com el descrius , sobre tot als pobles , on la parla sovint sol ser bastant barruera .
    Endavant!

  • Que divertit!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-01-2008 | Valoració: 10

    I el mossos, quin zel que tenen! De seguida tenen l'arma a punt! He somrigut a gust. És un relat agradable i ben portat.

    Gràcies, Eulàlia, per toooots els teus comentaris!!! Jo no et pensis que faci gaire els deures, però mira, de tant en tant penjo alguna coseta. Ara estic enfeinat amb el que podria ser una "història llarga" (encara no m'atreveixo a qualificar-ho de novel·la), i em xucla el poc temps que tinc. Però bé, ara arriba la primavera, l'època dels concursos que alteren la sang! Serà qüestió de posar-se mans a l'obra.

    De totes maneres, per si et serveix de consol, ja en som dos que aquests dies no estem gaire per la feina (d'escriure, s'entén).

    Una abraçada ben forta, Eulàlia!!!

    V.

  • Un malentés[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-06-2007 | Valoració: 10

    Com a un dels meus contes "Lladre despistat", hi jugues amb els malentesos, de vegades sense premeditar-ho ens podem ficar i embolicar en malentesos i problemes pel fet de viure, imagina't si hagueren començat a disparar els policies i hagueren arribat a ferir o a matar algú que s'haguera posat nerviós. La vida és així tenim problemes pel fet de viure sense que els busquem. Salutacions de Vicent.

  • Eulalia[Ofensiu]
    Nina Abril | 20-06-2007

    Referent al teu comentari: el meu relat tracta d'això, d'obsessió. Un cop saps que t'has de morir, tens dues maneres de morir, esperar que tot s'acabi o accelerar-ho. Ells fan això accelerar-ho. La sexualitat és un esport. Volen que la mort sigui així, ells ho han escollit, podrien haver allargat 13 hores més de vida. I per què hauria de ser millor esperar la mort de braços creuats? jejeje

    Gràcies pel teu comentari Eulalia.

    Petons.

  • situació possible[Ofensiu]
    ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 10

    previssiblement m'esperava quelcom divertit; molt bona la resolució. escrius i t'expresses clarament, amb facilitat i agilitat. Té la mida justa. molt, m'ha agradat.
    Per cert, sóc amiga de la RATUIX; va ser ella qui em va parlar de relats.

  • en resposta al teu comentari del meu escabros relat de la mestressa de casa perversa[Ofensiu]
    Júlia Vic | 01-06-2007

    Per a l'Eulalia
    Júlia Vic | 21-04-07 | Valoració: No valorat

    [marcar com a ofensiu]
    Abans de res gracies per comentar el text. En segon lloc, el diari del Fanalet és clos. Tot plegat li va trencar el cor, i les neurones treien fum al capdavall. El Fanalet, tal com diu el relat va crèixer i ho va superar. Que el seu fill li omplis o no era el de menys; hi havia un forat al seu cor des del temps de l'adolescència ple de mancances i dubtes. Va anar arrossegant el dolor anys i panys i no el va acabar de superar fins ficar-se al ben fons del pou emocional dels contactes. No ha acabat d'arreglar el seu petit món, però te un problema menys del què amoïnar-s'hi. Es gran, ha crescut i les arrels li sostenen prou bé. Gràcies Eulàlia un cop més.

  • MOLT DIVERTIT[Ofensiu]
    IRINA | 26-05-2007 | Valoració: 8

    UNA SITUACIÓ QUE LA PUC IMAGINAR EN UN CAFÉ DE POBLE, EN EL MEU POBLE DEL BERGUEDÀ, ON ELS ENCARA PAGESOS HI PASSEN LES TARDES DE DIUMENGE JUGANT A LES CARTES I PARLANT. T'HA SORTIT UN CONTE CÓMIC.

  • Malentesos perillosos[Ofensiu]
    Vallespir | 25-05-2007

    Realment, hi ha paraules que millor no fer servir davant de dos membres de les forces d'ordre públic. Tot sovint, són de 'desenfundar' ben ràpid.

    Un relat ben divertit d'una situació que podríem traslladar a espais i situacions ben diferents. És apassionant pensar que tot i la conjunció de paraules en contextos ben concrets se segueixen i se seguiran produint aquests meravellosos (sempre que ningú no dispari cap pistola, és clar) malentesos. Deu ser cosa de la condició humana.

    He anat a parar a aquest relat per pura casualitat. I dóna la casualitat que en el meu darrer relat també hi apareix una parella de mossos que té més dubtes que els del teu relat, però, a l'hora d'actuar. Ai, les casualitats... També deu ser cosa de la condició humana.

    No et coneixia. Encantat d'haver-te descobert. Et seguiré llegint.

    Roger

  • JO MATEIXA[Ofensiu]

    US VULL ACLARIR QUE LA IDEA D'AQUEST RELAT HA ESTAT DEL MEU MARIT, EN JOAN, QUE SEMPRE QUE SENT LES PARAULES QUE FAN SERVIR ALS CAFÈS PER ANOMENAR FETS PUNTUALS, LI FAN MOLTA GRÀCIA, I VERITABLEMENT SE'N POT FER UNA NOVEL.LA AMB ELS MOTS EMPRATS.

Valoració mitja: 9.56

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

386 Comentaris

66730 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.