El buit del vuit

Un relat de: magalo

El vuit damunt de la porta i el buit que s’hi ha fet a dins. Un buit que s’ha fet darrera: buit de gent,de plors i rialles, de cares, de gats i gossos, de discussions entre nens. La mare que tant l’omplia de caliu i d’atencions, el pare que la cuidava, protegia i revisava .Els avis deixant saviesa o cuidant les flors i l’hort. La llet que el lleter deixava, les cartes que duia el carter. La filla tornant d’escola, i allà un xiquet l’esperava. L’atrevida sargantana pujant aquella paret. La veïna tan atenta que un tortell sovint portava. Flaires que de la cuina a sofregits convidaven .Tots els crits de la canalla sortint corrent a jugar. Els testets plens de geranis adornant aquell replà.
Tot de vida ara extingida. Aquella no pot tornar.

Però avui la porta vella, desprès del pas de tants anys, ha rebut unes visites interessades pel lloc. I ara per una estona, l’antiga porta sembla menys vella que abans, i el buit que ella contenia s’ha escapat. La porta, grinyola contenta perquè li entra nova vida: passes, veus, mirades, somnis, i per un moment, s’ha eixamplat alegre i cofoia, i el buit de dins s’ha anat fent petit. I el vuit de fora s’ha tornat més visible, i com un cero amb corona , avui sembla un vuit més gran, orgullós i estarrufat.
La vida que torna.

Comentaris

  • El vuit es fa nou.[Ofensiu]
    Annalls | 20-12-2012

    No se com no tens un pilò de comentaris en els relats,a mi m'enganxen molt, tu i la bloodymary (no se si la llegeixes), sou dos relataries de luxe.El buit sembla que s'omplira de nou.

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115989 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com