El bes

T'espero,
amb les mans buides
i els llavis ben molls.

Amb la suor freda
d'una espera d'hivern,
d'un hivern que es despulla
amb la calor
d'un bes inexistent.

T'espero,
sota la pluja d'ombres
que fa desbordar
els secrets
que amaga aquest banc
d'hores en blanc.

Amb el silenci
de les minuteres
i les síl·labes
dels somnis.

T'espero,
amb el vertigen
que em provoca
l'abisme
dels teus ulls.

Amb el tremolor
d'una flama
exposada
als hiverns
de les teves respostes.

T'espero.


M'esperes,
amb les mans buides
i els llavis ben molls.

Amb la fragilitat
de l'eco
d'aquell "t'estimo"
que he alliberat.

M'esperes,
amb els ulls plens de
mi.

Amb un somriure
mig executat.

Amb el teu
"jo també"
encallat
entre les dents.

M'esperes,
i cremen
els centímetres
que et tallen
els llavis.

- Maleeixes
la relativitat
d'una distancia
tan curta i, alhora,
tan llarga.-

M'esperes.

A les mans es desfan
buidors.

Els dos sabem
que tenim els llavis ben molls
Amb la saliva de l'altre.