El batec del cor

Un relat de: ATZAVARA

Des de la finestra veig les fulles de dalt de tot dels arbres
com es mouen al so del vent.
Embolcallades d'un sol tebi i primaverenc.
El cel ben blau.
La brisa suau com una carícia.
És agradable caminar.
Caminaria sense parar, sense rumb.
Sense pensaments.
Cap pensament que em pogués fer recordar i sentir.
Em sento el cor estrany. No entenc perquè pateix.
Vull que sigui lliure i no s'angoixi.
Vull que bategui amb força i sense por.
Des de que ha sentit, que ja no és el d'abans.
Ara vol anar ràpid, vol trobar de nou allò que no te.
No sap si mai ho tindrà.
Però lluita.
No entén perquè no ho te només per a ell.
Es vol sentir afortunat.
Pensa molt endins que algun dia ho tornarà a tenir,
Però aquest cop serà per sempre, aquest cop no marxarà.
Serà tot per ell.
No haurà d'acomiadar-se a la força,
No haurà de plorar d'amagat.
Només bategarà i ho compartirà.
Amb un somriure.
Caminaré fins que el cor sigui el d'abans.
Et trobi o no.
Et tingui al meu costat o lluny de mi.
Se que no tornaré a tenir la teva nit.
Se que els teus braços no tornaran a formar part de mi.
Gaudiré del passeig. A poc a poc.
Perquè encara queda molt.
I no malgastaré més moments amb tristor.
Miraré el cel com canvia i jo canviaré amb ell.

Comentaris

  • molt bonic i realista![Ofensiu]
    llacuna | 17-06-2008 | Valoració: 9

    Crec que caminar és l'única forma de superar el passat i viure el present!

    Llacuna

  • i seguiràs caminant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-06-2008

    perquè viure ho vol, el caminar és etern, mentre duri la nostra eternitat vital, i després no sé que serem, però potser seguirem caminant, buscant aquell que hem perdut, alló que ja sabem que no tornarà, perquè mirar enrera ensenya, viure-hi esgota, i esgota a aquells que t'envolten i que potser caminen cercant-te a tu.

    Poema molt bonic, m'agradria que fos meu, tot i que me'l sento tant a prop de mi...
    Realment tal com un batec del cor, titol ben triat.

    Un apunt, a la frase "vol trobar de nou allò que no te." aquest "te" va amb accent. té.
    i tres línies més avall n'hi ha un altre.

    T'envio una forta abraçada.

    Ferran d'Armengol

  • El cor que pot amb tot[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 09-06-2008 | Valoració: 10

    Una manera molt optimista i positiva de veure les coses! Comences amb la primavera, el cor et pregunta, i quan se't planteja la qüestió, no pares i plores, ben al contrari, vas molt enllà i busques la felicitat plena o més, encara. Molt bé! Aquesta és la capacitat que hauria de fer feliç a les persones!


    sergi

  • a vegades...[Ofensiu]
    nana_17 | 29-05-2008 | Valoració: 10

    un simple batec del cor ens pot confesar tantes pors, tans amors i tantes tristeses que li podem arribar a tenir certa por...

    M'ha encantat el text, és preciós, ple de sentiment, però a la vegada tristesa i ganes de continuar caminant.
    En algun moment o altre sempre hem de seguir caminant, i com t'ha dit l'altre comentari... resulta que quan camines cap algú aquest algú camina cap a tu!

    Un petò cuidat, i si mai necessites res... no dubtis ;P

    Una forta abraçada!

  • quan camines cap a tu[Ofensiu]
    jaumesb | 29-05-2008 | Valoració: 10

    camines també cap a l'altre


    estàs bé?

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

163 Comentaris

46783 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com