La Màgia d'una Nit

Un relat de: ATZAVARA

Surt de casa amb pressa. Potser si no s'afanya arribarà tard a la cita, i no li agrada fer esperar. Ha decidit, ja que se sent tranquil·la, agafar la bicicleta. Això la relaxa a la vegada que fa exercici i guanya temps.
Al arribar al lloc on ha d'agafar-la, veu que no n'hi ha cap, però en aquell moment arriba una furgoneta amb un remolc ple de bicicletes. Al cap de dos minuts ja és dalt la bicicleta, carrer avall. Pot notar l'aire fred d'aquest vespre d'hivern contra la seva cara. Això li fa estar bé se sent lliure. Fa el camí amb calma, observant al seu voltant fins arribar al lloc de trobada.
Ha arribat amb temps. Pot descansar mentre espera a la seva amiga i companya de la vida, la seva "germaneta" com ella l'anomena. Aquest vespre és un vespre per a elles, se l'han dedicat. Han decidit anar fins al centre de la ciutat, fer-hi un tomb, mirar quatre botigues i asseure's a algun lloc on poder menjar alguna cosa.

Decideixen entrar a una botiga d'objectes de la India, ho miren i ho remiren tot, tocant la roba de colors llampants i imaginant com és la gent que la porta.
S'atreveixen fins i tot a emprovar-se alguna d'aquestes prendes, s'imaginen sent una altre persona, o la mateixa que son ara però amb una altre vida completament diferent. Lluny d'on son ara.
Segueixen avançant carrer avall, endinsant-se poc a poc a un altre barri, amb una altra gent, amb diferents olors. De cop es troben parlant amb gent d'allà, gent d'altres països, molt lluny d'on son ara. Gent diferent o no tant com els hi sembla.

Parlen de tot, van d'un tema a l'altre. Però només es troben parlant d'una sola cosa, allò que ara les fa moure, allò pel qual en aquell moment ara son allà, al mig de tanta gent de fora, al barri més diferent de tota la ciutat, on sembla que estiguis a un altre país, endinsant-se a un altre continent. L'aroma de l'aire és fins i tot diferent.

Trien fer un mos en un lloc de menjars típics del Pakistan i la Índia. Els atrau aquesta cultura i no saben perquè. Però es deixen endur per la seva gent, la seva manera de viure, de pensar, de ser, la seva musica. Sobretot la seva musica.
Una musica viva i plena de llum. Quan nomes al sentir-la tot pot ser diferent. Tot pot somriure.

Es passen gran part de la vetllada comentant opinions sobre aquest mon on son ara.
Riuen, recorden, imaginen, planegen. Se senten altre cop com dos adolescents, amb aquells riures escandalosos i encomanadissos. No paren d'imaginar i somniar.

De cop, un instant, un moment es transforma. Tota l'energia que duien fa que succeeixi una trobada am algú. Com si surtis de la foscor. Com si algú l'hagués posat allà. És tota l'energia que han fet fluir la que ha fet que això passes . Es miren. És com irreal. És màgic. Ella ha pogut notar el contacte de la seva ma sobre els seu braç. L'hi ha agradat. Com li agrada mirar els seus ulls. Foscos com la nit, brillants com els estels enmig de la foscor. Te un somriure bonic i sincer. Nota la seva energia i la vol compartir amb la seva. Que tota sigui una. Forta, unida. Per sempre, potser...


Comentaris

  • Molt maco[Ofensiu]
    mimí | 07-03-2008 | Valoració: 9

    Visca Bollywood, i les cultures exòtiques per descobrir i conèxier,

    MOlt sensibilitat en l'escrit, m'agrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

163 Comentaris

46778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com