Cercador
Dura per sempre un amic?
Un relat de: poblerina- Compartir:
Com m'agradaria tenir un amic,
un que em duràs per sermpre
que em digués el que està bé i el que no
com jo faig amb ells.
Que em dones consells,
que m'ajudàs
que em deixes confiar amb ell
que fos allà quan el necessito.
Això és el que faig jo per un amic de veritat.
I a canvi no he rebut res,
sols despreci cap a mi
perquè un dia no podia quedar amb ell
per problemes familiars.
Ell no ho va entendre
es va enfadar.
Jo vaig fer tot el possible per demanar-li disculpes
perquè em sentia inútil
em feia creure que l'havia fallat
que jo no era una bona amiga
i que m'arrepentiria de no haver estat amb ell aquell dia de festa.
Jo no crec que això sigui un amic,
sinó que és una persona que t'utilitza per anar de festa
i fa que tu siguis el seu psicòleg personal.
Jo ja me cansat de jugar a aquests jocs,
per això demano si de veres existeixen els bons amics.
Alomillor algú de valtros té aquesta sort de tenir-ne un de vritat.
No sabeu l'enveja que em feis. ´
Bé a mi només em queda esperar,
A vore si tenc una mica de sort
i trobo un amic com cal.
Comentaris
-
Segur que en trobes[Ofensiu]jOaneTa | 29-11-2006 | Valoració: 10
La meva àvia em deia que amics de veritat els podies contar amb els dits d'una mà i te'n sobraven. Potser ara no en tenguis però la vida és llarga, ja en trobaràs.
Un petó
jOaneTa -
Tens raó[Ofensiu]Jere Soler G | 29-11-2006
en aquesta reflexió escrita en forma de poema. Un amic és algú que et dona pensant en tu, per l'alegria de donar, i no pas amb el càlcul de rebre després alguna compensació. Un amic hauria de ser tolerància, comprensió, porta oberta a la llibertat. Un amic no ho és si és una cadena, un pes feixuc, algú que et resta moviments i que pretén posseïr-te. Cal estimar la solitud i perdre-li la por, perquè és preferible la solitud a un amic que fa veure que ho és, però no ho és. La solitud és una porta a possibles amistats reals. Crec que només es poden tenir amics de debò quan no es té por de la solitud.
M'agrada molt la teva reflexió filosòfica.
-
Una vegada em van dir que els amics[Ofensiu]GTallaferro | 28-11-2006
de veritat,són els que pots comptar amb els pocs dits d'una sola mà. Jo sempre he procurat fer amics, i tothom, com que sempre dones un cop de mà, s'hi agafa de seguida. Alhora de respondre, però, tothom va a la seva. Només et puc dir que si segueixes tal i com ets, al final en trobaràs, de veritat d'amics, però d'autèntics, n'hi ha de ben poquets... Una abraçada :)))))
l´Autor
8 Relats
9 Comentaris
6054 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Bones!Sóc una al·lota de 18 anys i visc a Mallorca.
Estic estodiant encara que no m'agradi molt.
El meu temps lliure el dedico: de Dilluns a Divendres, a dibuixar, fer esport, i escriure, tot per no parar per casa ni un moment. Els Dissabtes sóc monitora d'un esplai del poble. I els Diumenges si em passo el dia a casa discutint amb els pares, com de costum.
Jo em considero una persona "normal", amb problemes com la majoria de gent, amiga dels meus "amics" i sempre intent treure un somriure per molt difícil que siga.
Normalment, visc en l'obscuritat i la solitut, i noto que no tenc ningú, per això escric a aquesta pàgina, ja que almenys tenc l'ordinador per poder comunicar-me millor.
Gràcies per llegir-me. Petons