Cercador
Per què?
Un relat de: poblerina- Compartir:
Per què la vida és així?
Per què no saben apreciar com és una persona?
Què em diferència de les altres?
Sóc jo la diferent?
O són els altres?
No sé ben bé qui és el diferent,
si jo o els demés
sols sé que a mi no em respecten
pel simple fet de ser com sóc.
És dolent que no t'agradi el mateix que als altres?
O simplement no tenen a nigú més per criticar?
A mi ja quasi no em queden forçes
per continuar lluitant.
Pot ser és una mala temporada,
però jo ja m'estic cansant
Sols esper que algun dia canvii
per poder sabre què és la felicitat.
Comentaris
-
No t'ho demanis més[Ofensiu]jOaneTa | 28-11-2006 | Valoració: 9
Molts cops m'he fet aquestes preguntes i he arribat a la conclusió següent:
No sóc rara, sóc diferent
Sóc perfecte dins la meva imperfecció
Pensa-ho un poc, quina gràcia tendria viure en un món on tots fossim iguals? jo crec que cap.
Un petó i ànims.
jOaneTa -
La felicitat...[Ofensiu]Arbequina | 22-11-2006
un dia o altre acaba arribant... per tornar a marxar.
M'agrada la teva reflexió sobre la diferència, molt.
"Sóc jo el diferent o ho son els altres". Ben pensat.
Si se'm permet, un consell: no importa les diferències ni el valor que els hi donin, tampoc la felicitat, ni la infelicitat, ni les forçes que un tingui... només importa el gran egoísta, el jo. Així que, éssent coherent... què més donen els altres? L'important és aprendre a valorar-se; o millor, a no valorar el que els altres valorin. Quan ho aconsegueixes, la paraula felicitat pren una altra dimensió, i se t'apropa sorprenentment.
Una abraçada de l'Arbequina.
l´Autor
8 Relats
9 Comentaris
6053 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Bones!Sóc una al·lota de 18 anys i visc a Mallorca.
Estic estodiant encara que no m'agradi molt.
El meu temps lliure el dedico: de Dilluns a Divendres, a dibuixar, fer esport, i escriure, tot per no parar per casa ni un moment. Els Dissabtes sóc monitora d'un esplai del poble. I els Diumenges si em passo el dia a casa discutint amb els pares, com de costum.
Jo em considero una persona "normal", amb problemes com la majoria de gent, amiga dels meus "amics" i sempre intent treure un somriure per molt difícil que siga.
Normalment, visc en l'obscuritat i la solitut, i noto que no tenc ningú, per això escric a aquesta pàgina, ja que almenys tenc l'ordinador per poder comunicar-me millor.
Gràcies per llegir-me. Petons