Cercador
Dies molt bonics
Un relat de: poblerina- Compartir:
Després de molt de temps de conixens
vam quedar
jo no sabia que passaria
però de tu em vaig enamorar.
Vore't allà en persona
mai m'ho vés inmaginat
era un somni fet realitat.
Cada dia que passa penso en aquell dia
quan passo per allà em recordo de tu,
d'aquelles mirades que no es mantenien als ulls.
No era capaç de mirar-te a la cara
en canvi tu sí que ho eres.
En aquell moment estava bé
plena d'alegria i d'amor
Aquell dia va ser genial
a vore quan es repetirà.
Passats un mesos vam tornar a quedar
tu havies canviat
tu ja no eres igual.
Pensava que t'havies cansat de mi
però de seguida vaig vore que no
l'únic que et passava
és que tenies por
por d'enamorar-te
perque no sabies si jo també sentia el mateix.
però poc a poc i xerrant
vam vore que sí.
Quan penso en aquells dies
en que ens vam vore
em poso a plorar
pensat que vaig ser beneita
de no poder-te besar
l´Autor
8 Relats
9 Comentaris
6052 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Bones!Sóc una al·lota de 18 anys i visc a Mallorca.
Estic estodiant encara que no m'agradi molt.
El meu temps lliure el dedico: de Dilluns a Divendres, a dibuixar, fer esport, i escriure, tot per no parar per casa ni un moment. Els Dissabtes sóc monitora d'un esplai del poble. I els Diumenges si em passo el dia a casa discutint amb els pares, com de costum.
Jo em considero una persona "normal", amb problemes com la majoria de gent, amiga dels meus "amics" i sempre intent treure un somriure per molt difícil que siga.
Normalment, visc en l'obscuritat i la solitut, i noto que no tenc ningú, per això escric a aquesta pàgina, ja que almenys tenc l'ordinador per poder comunicar-me millor.
Gràcies per llegir-me. Petons