Cercador
Gelosia
Un relat de: poblerina- Compartir:
M'agradaria tornar a l'infància
per tornar a reviure aquells moments
eren plens de tendresa i de sentiments
en els quals jo era feliç.
Ara ja he crescut
i les coses han canviat
hi ha un nou membre dins casa
que a mi no m'agradà gens.
Es passaven més temps amb ella que amb mi
i jo no entenia per què,
en aquells moments em vaig sentir apartada,
dins jo em deia que ja no m'estimaven
i crec que encara és així.
Estan més pendents de la meva germana
a mi ni tan sols ja em castiguen
pot ser s'han oblidat de mi,
però jo no em rendiré
fins aconseguir que em facin cas
potser pareixeré una nena petita
però si així em fan cas
m'és igual el que pensin
només sé que es molt difícil
viure amb uns pares a casa
que no és preocupin per tu.
Comentaris
-
Que t'ho creus, que no es preocupen![Ofensiu]Arbequina | 22-11-2006
El que passa és que no com a tu t'agradaria...
Res, és quelcom que has de cavil·lar llargament... el futur a tots ens atança, i algun dia el canvi arribarà: a saber com serà.
En fi, ànims.
Una abraçada de l'Arbequina. -
¶:)[Ofensiu]Yuna | 22-11-2006 | Valoració: 8
És dur el que dius, he llegit tots dos relats i angoixen, no deixis mai de creure que ets important, encara que ara no t'ho sembli. Sentir-nos desplaçats és fàcil, no t'infravaloris i lluita amb un bon somriure, per ser feliç, amb tu, amb els teus pares, amb la teva família.. a casa teva ....
Benvinguda
Txell
l´Autor
8 Relats
9 Comentaris
6040 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Bones!Sóc una al·lota de 18 anys i visc a Mallorca.
Estic estodiant encara que no m'agradi molt.
El meu temps lliure el dedico: de Dilluns a Divendres, a dibuixar, fer esport, i escriure, tot per no parar per casa ni un moment. Els Dissabtes sóc monitora d'un esplai del poble. I els Diumenges si em passo el dia a casa discutint amb els pares, com de costum.
Jo em considero una persona "normal", amb problemes com la majoria de gent, amiga dels meus "amics" i sempre intent treure un somriure per molt difícil que siga.
Normalment, visc en l'obscuritat i la solitut, i noto que no tenc ningú, per això escric a aquesta pàgina, ja que almenys tenc l'ordinador per poder comunicar-me millor.
Gràcies per llegir-me. Petons