Cercador
Semblances
Un relat de: poblerina- Compartir:
Un dia em vaig posar a pensar
que pensava un nen petit
quin eren els seus somnis
i quins els hi agradaria tenir.
Vaig preguntar al meu cosí
i em va dir el que li agradaria tenir
una persona que l'estimàs
una persona que es preocupàs
una persona que l'ajudàs
una persona amb qui poder parlar.
Em vaig quedar astorada
de les coses que em va dir
com un nen de 5 anys
pot dir aquestes coses
quan es suposa que són feliços
Això em va fer pensar com era jo de petita
i no hi habia diferència
ell viu lo que jo vaig viure
per això estic al seu costat
perquè no sofresqui
tot el que he sofrit jo
Ara encara és petit
i pot refer sa seva vida
i jo l'ajudaré
a que sigui feliç.
Xavier sigues fort que jo estic amb tu.
l´Autor
8 Relats
9 Comentaris
6049 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Bones!Sóc una al·lota de 18 anys i visc a Mallorca.
Estic estodiant encara que no m'agradi molt.
El meu temps lliure el dedico: de Dilluns a Divendres, a dibuixar, fer esport, i escriure, tot per no parar per casa ni un moment. Els Dissabtes sóc monitora d'un esplai del poble. I els Diumenges si em passo el dia a casa discutint amb els pares, com de costum.
Jo em considero una persona "normal", amb problemes com la majoria de gent, amiga dels meus "amics" i sempre intent treure un somriure per molt difícil que siga.
Normalment, visc en l'obscuritat i la solitut, i noto que no tenc ningú, per això escric a aquesta pàgina, ja que almenys tenc l'ordinador per poder comunicar-me millor.
Gràcies per llegir-me. Petons