Despreci, dolor, sentiments

Un relat de: poblerina

Quan notes que tothom et mira
pot ser sigui per dues coses,
o bé perquè els hi agrades
o en el meu cas perquè et desprecien.
Et veuen diferent per la forma de vestir,
per la forma de xerrar
o per així com duus els cabells.
Hi ha gent que no sap fixar-se en l'interior
que es fixen en l'aspecte
hi acusen fora tenir proves
ja per ser d'una forma et jutgen
et diven paraules doloroses
que tu mateixa et creus
sense importar-lis si et fan mal
penses que pot ser tenen raó
i penses en canviar.

Comentaris

  • No canviis[Ofensiu]
    jOaneTa | 28-11-2006 | Valoració: 10

    Molts cops m'he sentit així, despreciada per com sóc i com una tonta he canviat a gust de la gent. Fent això només he aconseguit oblidar qui sóc realment per ser el que els altres volen. Sigues tu mateixa.

    Gràcies per el comentari, si, l'enyoro moltíssim i sé que no li agradaria veure'm així, però encara no ha passat un any i no sóc capaç de viure sense ella.
    Un petó i gràcies de nou

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de poblerina

poblerina

8 Relats

9 Comentaris

6051 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Bones!
Sóc una al·lota de 18 anys i visc a Mallorca.
Estic estodiant encara que no m'agradi molt.
El meu temps lliure el dedico: de Dilluns a Divendres, a dibuixar, fer esport, i escriure, tot per no parar per casa ni un moment. Els Dissabtes sóc monitora d'un esplai del poble. I els Diumenges si em passo el dia a casa discutint amb els pares, com de costum.
Jo em considero una persona "normal", amb problemes com la majoria de gent, amiga dels meus "amics" i sempre intent treure un somriure per molt difícil que siga.
Normalment, visc en l'obscuritat i la solitut, i noto que no tenc ningú, per això escric a aquesta pàgina, ja que almenys tenc l'ordinador per poder comunicar-me millor.

Gràcies per llegir-me. Petons