Cercador
d'un país
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Amb l'argila de les nostres fondàries,
del solatge de la memòria, del que aprenguérem,
pastàrem les fogasses nodridores
que a la boca esdevingueren
paraules.
Ventúria d'ocells que n'omplia l'aire,
piuladissa clara,
verb intel·ligible,
que ens apropava.
De les paraules,
de tantes que en diguérem,
per on passaren com una pluja prenyada,
en quedà la pedra, la mar i la terra.
Sí·laba a Síl·laba,
mentre el temps fluïa,
amb tanta cosa amuntegada
vam fer aquesta casa petita,
nostra,
que a tots dos ens arrecera.
Comentaris
-
Molt bé.[Ofensiu]Jere Soler G | 29-11-2006
Llegint aquest poema m'ha vingut la idea, de seguida, de convertir-la en cançó. M'agrada el seu estil indirecte, velat, que fa al lector còmplice del poema, que implica la seva participació. Amb el teu permís li cercaré una música per a poder-lo cantar, si és que ja no la té.
