Dues llàgrimes

Un relat de: Jimbielard

Som esparvers d'infèrtils sots sobre la pell
Esgarrinxada i felina es farta de mentida
La gata engabiada resta perduda per ell
Mentre el llop la sent com maula malferida.

Tèrboles aigües neixen per morir nues
Sobre el cau encara nou de vida
Regirat pel vent, n'esdevé runes
Des d'on s'inicia la muntada de bastida.

Som pomes verdes sobreviscudes a la collita
Entre les fulles del pomer que a contrallum
Insultant el sol les mira a traves de la gaixiva
En descobrir el color del foc abans del fum.

I si recordes el que vam ser fa quatre dies?
Tu i jo, tant sols tu i jo i les nostres ànimes
Vam viure tant, les nostres penes i alegries.
Que ara tan sols nomes això, som dues llàgrimes.

Comentaris

  • Poema...[Ofensiu]
    Bonhomia | 27-03-2009 | Valoració: 10

    Poema trist però força ben redactat, amb ganes, suposo, perque t'ha quedat bé.

    Salutacions!


    Sergi

  • POTSER SI QUE HO SOM...[Ofensiu]
    NINETA | 19-03-2009

    Estic contenta que hagis tornat a escriure, encara que sigui amb un poema tant trist... que m´entristeix inclús a mi mateixa.. però estic segura que en tens d´amagats que no ho son tant. igualment,.. no marxis mai si us plau.

  • gypsy | 18-03-2009

    Potser en el fons només som llàgrimes més que matèria. Doncs és quan som essència incorruptible, dins el plor.
    Que bé, que hagis tornat!

    un petó enorme!

    gyps

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

70 Relats

252 Comentaris

90184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/