Dos 'reptes' afortunats

UNA NIT EN VETLA
(Relat guanyador REPTE XLIII)

"Marque el novecientos tres cero cero cero trescientos nueve... Emocionante... Caliente... Y con servicio a domicilio...", va dir aquella caixa dels trons i imatges, a les dotze i mitja de la nit, mentre Macià, noranta anys, seny curt, insomne, fava adormida, pensà: "Ara sí!" I amb dits tremolosos, va marcar nou, zero, tres, tres zeros, tres, zero, nou....
-"Dígame. Habla con el ‘Plácido Rincón'..."
-Escolta! Vols parlar-me en cristià, a ser possible? És que jo, de llengües forasteres, vaig un poc fluix...
-Mira! Un nadiu... D'on eres?
-D'un poblet de l' Horta ... Això de l'anunci, va de veres?
-Estaria bo! Com sis i sis fan dotze, que aquesta casa és molt seriosa! No ‘enxufem' la cinta i vinga dir coses i coses de manera elàstica... -canviant de to, fent-lo melós - Tu no tindràs, per ‘enxufar', alguna cosa?
-Alguna cosa queda, en plena maduresa, i una mica pansida... i és per això que he cridat. Servei a domicili... de debò?
-De l'Horta has dit? On ? Massalavés? Vint minuts; mitja horeta, a tot estirar... Dis-me l'adreça exacta...

Al bon Macià el trobaren al llit, ja ben avançat el dia, nu completament, grogós i sense esma. Havia passat tota la nit en vetlla. Un perfum penetrant de dolçor de poma envaïa l'estança. "Una angina de pit", sentencià el metge. "Has tingut sort! Mira que tirar-se pedres dalt la teulada...Que no es repetesca, perquè a l'altra, al clot!"
I el vell Macià, mentre els ulls li brillaven, amagà una rialleta.


FESTA! (amb permís de Heminway)
(Relat guanyador REPTE CI)

L'excel·lentíssim senyor O'Nofre i Milboques, batlle, -ben plantat, nas ortodox, piu heterodox-, té, en aquest memorable moment, la boca al mugró de la mamella dreta de la senyora Regidora d'Esports, la qual, òbviament, s'ha tret els sostenidors. Mentre, la fèmina, fent honor a la seua regiduria, presenta una posició de ‘lotus invertit' llargament practicada en èpoques anteriors de la seus existència, quan va ser campiona olímpica de gimnàstica transverso-oriental. "Ai, batlle meu!.. I si, al mateix temps, em posares la ‘linga' prop del ‘ioni'... O dintre..." Sandèria Bonflorí, Regidora d'Esports, a més d'atendre els quefers municipals, els domèstics, els dels negocis -exportació, vidència, taxidèrmia-, s'hi fa càrrec dels freqüents ‘mals de panxa' del senyor batlle, allí present i que, no obstant, es troba a la glòria. "Encenalls enfurismats, viva essència! Estrelles lluminoses que il·luminen la nit! Feu de baldana al nostre acte de festa festívola, d'amanívola estança al bell mig de la foscúria..." proclama l'amabilíssim batlle, amorrant-se ara al pit esquerre de la justíssima regidora. I és que el senyor O'Nofre, en nits caloroses de festa, esdevé un "vat poeta preciosista, bigarrat i transitori", com a ell mateix li agradava de dir. O, si n'havia pres una mica massa, de rosada, mamella i cava, com ara, recita calorosa i acaloradament
"...ubres de la tierra mía
manantial fecundo de mi patria,
aguas d'España profunda
con flores del terruño perfumadas..."
I li fot el dit dins la pastissa de la regidora, mentre amb el membre flonjo apunta la cova posterior i cagona -també dit forat del cul- de la susdita. "No entrarà", vaticina Sandèria. "I com ho saps? A més de vident, endevinadora?", demana el cap de fatigues municipals. "Un pressentiment", contesta la regidora, mentre pensa: "És que el ‘senyor' ha esdevingut fava, o què"? No veu que està ‘mústio'? De sobte, un objecte no flàccid i sí ben ert li fa veure el castell que abans no ha contemplat. Un alficòs de bona mida, i ferm, li ha estat introduït en aquell evident forat pel seu cap municipal i correligionari d'intrigues i partit. Al crit de la senyora regidora segueix l'esclat de les carcasses dels focs d'artifici que, a través dels vidres de la balconada, il·luminen l'estança. Tots els que estan veient el castell -al voltant de vuit-cents cinquanta-tres ulls, si fa no fa- ha presenciat, de sobte i en un instant, l'escena.
Era festa grossa. I ara, a més a més, sonada.