Dol

Quant de temps ha passat ja? anys, però quants?, tres? més o menys, però no crec que sigui el més important, o sí, perquè diuen que el temps ho cura tot; però que és el que ha de curar? El fet de que et trobi a faltar? Però es que tampoc vull deixar de fer-ho. Masoquista? potser sí, però recorrent una altra vegada al refranyer: haver-ho valorat més quan estaves.
Valorar les trucades sense motiu, o per recordar-te que era el meu aniversari. El bar de turno per fer unes canyes de camí des de l'estació de tren a casa per parlar de tot i res mentre m'explicaves el panorama de la última setmana. Anar a la expo de cotxes, amb totes les seves respectives explicacions de marques i models amb la premissa que tot just relaciono cada logotip amb el nom de la marca. O anar a l'hort a agafar ous, cavar sense motiu, berenar maduixes i agafar espàrrecs per la truita del sopar.
Però he de dir que vaig valorar en el seu moment la xerrada en aquell bar aleatori de Barcelona que vas acceptar-me tal qual; el viatge de tornada Granada-Barcelona o la mirada sincera quan em vas respondre que sí, que estaves orgullós de mi.
Ara utilitzo el tocadiscs que no podia ni mirar-lo directament, continuo amb els petits i idiotes projectes de bricolatge; però no amb el mateix resultat. Continuo amb els puzles, però amb una altra companyia. No és el mateix sense tu, però tampoc vull que ho sigui, et trobo a faltar.